RES NOVAE

La professora de la UB Montserrat Jufresa ha traduït novament els fragments d'Epicur. En Jordi Llovet, ex-professor de la mateixa Universitat, i crític literari -dels pocs que queden que ens parla quasi setmanalment dels clàssics- entre moltes d'altres ocupacions, ens fa una ressenya del llibre i ens il·lustra de manera molt didàctica -hi ha habilitats que mai no es perden- sobre quina és l'ètica que proposava Epicur i d'on prové la mala fama que la cultura occidental, en part, li ha atribuït i en responsabilitza, amb tota la raó, les tradicions platònica i aristotèlica que -no ens enganyem- el cristianisme va prestigiar pel damunt d'altres corrents més materialistes.

Tal com ho sentiu. La societat més avanaçada del planeta està redescobrint el llatí a l'ensenyament secundari i l'està convertint en un empremta de qualitat. El llatí està desplaçant en nombre d'estudiants que el trien l'alemany i altres llengües modernes. És fàcil fer la brometa, però, no puc estar-me'n: este muerto està muy vivo!!!

Què deu tenir en Sísif que el fa comparable a la situació de l'estat d'Israel? És potser un fer camí constant? Una repetició dels errors? Una tasca incacabable? Un càstig dels déus? Ànim blognautes, deixeu-me un missatge que em pugui aclarir la semblança entre el nostre personatge i la situació d'Israel i Palestina. PD: potser aquesta imatge us pot aclarir alguna cosa.

Qui no recorda Aquil·les morint a mans de Briseida (apòcrif, però al cap i a la fi efectiu i molt cinematogràfic) en el film Troia? Doncs bé, en Brad no va morir per al món clàssic. Renaixerà com a Odisseu (o Ulisses) en una versió cinematogràfica de l'Odissea , que encara s'ha d'endegar. Fixeu-vos si és a les beceroles que ni tan sols saben si ho ambientaran a l'antiga Grècia o a l'espai intersideral. Benvolgut Brad, et desitgem un feliç retorn al nostre món clàssic. Que sigui a fi de bé i que no ens ofereixis una posada en escena o un guió decebedor. ΚΑΛΩΣ ΕΛΘΕ SALVE BRAD

No han passat ni dos dies i veus importants de l'arqueologia italiana han corregit allò que semblava una ensarronada majúscula. La tomba que s'ha trobat no pot ser de Maximus i difícilment d'algú que s'hi assemblava. En el nostre temps, en què es busca com sigui la notorietat, cal saber destriar bé el gra de la palla, perquè no ens donin gat per llebre.

A ROMA HAN TROBAT EL LLOC EXACTE ON VA MORIR L'EMPERADOR CA·LÍGULA!!! I LA "TOMBA" DE MAXIMUS, EL PROTAGONISTA DE GLADIATOR Sempre hi ha tresors, troballes, misteris, per descobrir. Algunes d'elles, però, han caigut en mans de la vulgarització, per tal d'aconseguir fama entre el gran públic i els mitjans de comunicació. I així com tenim una notícia que ens parla de la descoberta d'un indret on molt probablement va morir el pervers Cal·lígula, en tenim una altra en què els arqueòlegs italians -per aconseguir notorietat i segurment diners per la via del turisme- anuncien la descoberta de la tomba de Maximus -personatge fictici de la pel·lícula de Ridley Scott, Gladiator-.