RES NOVAE

Un personatge pot jeure en la quietud del temps pretèrit, a punt de caure en l'anonimat absolut (que un dia ens ens esborrarà a tots - memento ...-), i ve un cineasta agosarat que el converteix en metàfora del seu propi temps. L'arrenca d'aquell passat estrany i apassionant i el plantifica al mig de l' Àgora o sia, al mig de l'opinió pública del segle XXI, al mig dels fòrums (traducció llatina d'ἄγορα, que denomina aquests guirigalls que omplen la web 2.0). Doncs bé, ja tenim l' Amenabar que ens ha agafat la Hipàtia que dormia en venerables manuscrits i eruditíssimes obres i també en exposicions feministes, i n'ha fet un pèplum-metàfora. Pèplum perquè està ambientada entre els segles IV i V de la nostra era i metàfora perquè centra el seu guió en el fanatisme.

Cal fer els deures! Hi ha unes dates per als exàmens i cal tenir els treballs a punt per a lliurar als avaluadors. Aquest lema que tot estudiant aplicat té en compte, sembla que costa d'assumir per part dels responsables de la Tarraco Patrimoni de la Humanitat. Resulta que la nominació com a tal no suposa un assoliment definitiu, sinó que comporta unes obligacions per tal que aquest patrimoni reuneixi les condicions necessàries per a seguir essent-ho. Això vol dir inversió, treball i eficàcia/eficiència. Esperem que els responsables donin exemple i poguem seguir tenint una Tarragona, patrimoni de la Humanitat. Per cert, en l'article hi ha un resum molt clar del que es pot anar a veure a Tarraco i voltants.