RES NOVAE

Ja durant els meus estudis havia llegit llibres de García Gual. Avui la R osa Montero comenta a Babelia de El País, el llibre Encuentros heroicos. En fa una lloança mesurada i sensible. M'ha recordat el senzill plaer d'aprendre, de saber, que durant els estudis universitaris un conserva, i al cap dels anys potser va perdent, complicant-ho amb erudicions, teories i sistemes.

Qui no vegi extraordinari això que hem fet avui és perquè ja és un "seglevintiunauta". Jo que sóc del segle XX me n'admiro i reverencio aquest progrés. Un progrés on hi falta selecció, excel·lència, ànsia-d'elit, ... potser sí. Però al cap i a la fi un accés al lloc, a la informació precisa i segura i la llibertat de moviment -també cal dir que previ pagament, esclar. Amb retard hem aterrat a Atenes a les 16,00 aproximadament hora local. A les 17,00 arribàvem a l'hotel. Un hotel amb llums i ombres a la costa oriental de l'Àtica. A les 17,30 féiem un bany a la piscina i les 20,15 arribàvem a Súnion després de travessar la regió poblada d'oliveres i desastres urbanístics, però al cap i a la fi, l'Àtica.

Es veu que a l'estiu és temps de treure a airejar els clàssics. Ja va bé. La Vanguardia es fa ressò de la traducció d'Heròdot a La Magrana, dos volums del qual ja formen part de la meva biblioteca. Mica a mica anem tenint en català tots els clàssics del cànon. Com podia ser que no hi fos Heròdot? En els meus estudis de filologia grega (1981-1986) no hi havia ni la Ilíada (que ara s'està endegant), ni Hesíode, ni la Lírica arcaica, ni Heròdot, ... Tot i tenir una gran biblioteca -la Bernat Metge- la cultura catalana tenia també grans llacunes que es van omplint.

Diversos media de casa nostra i de gran audiència i seguiment s'han referit aquest cap de setmana als clàssics. El dissabte La Vanguardia , seguint potser l'estela del programa televisiu Sota terra, publicava un reportatge sobre els reptes pendents de l'arqueologia. Es refereix a aquells enigmes més estel·lars de l'arqueologia, alguns dels quals són de l'època clàssica. Tot sigui per guanyar vocacions per a les humanitats. De tota manera, cal advertir als futurs Indiana Jones que la feina de l'arqueologia és apassionant però més semblant a alguns moments del programa televisiu que dèiem que no a les aventures del senyor Jones. Diumenge el programa En Guàrdia , sempre voluntariós i eminentment divulgatiu, una rara avis dins de la radiofonia, ens delectava amb un programa sobre la religió romana en què la convidada és la professora Isabel Rodà.

Una altra obra sobre Homer resenyada per Babelia . Encara tinc pendent la Introducció a la Ilíada d'en Jaume Pòrtulas . Lectura d'estiu que deixi empremta pel que ha de venir: cal recuperar el grec.

La Vanguardia publica una entrevista a un especialista en patrimoni. El titular extret de la conversa va d'acord amb la "palpitació" dels temps: la rendibilitat econòmica de la seva conservació. Les runes atrauen turistes i aquests consumeixen estades, menjar, productes de la terra, ... Malgrat aquest titular tan "correcte", una lectura més atenta ens porta a apreciar-hi unes veritats que, ara que és temps de viatjar, prenen una rellevància especial: "Hi ha una cosa que ha fet molt mal sempre, i és que massa sovint considerem vulgar aquelles coses que hem vist tota la vida. Tendim a no donar valor a allò que veiem cada dia, i per aquest mal hi ha una cura clàssica: viatjar una mica i tornar a casa." I quines són aquestes coses que hauríem d'apreciar i no apreciem?: "...una placeta, per una finestra pintada de blavet o perquè hi ha una senyora que estén la roba al balcó. Així de simple. En patrimoni és clau aprendre a mirar-se les coses fugin