Sísifo debe abandonar la roca, de Ernesto Ekaizer en Público | Reggio's

Sísifo debe abandonar la roca, de Ernesto Ekaizer en Público | Reggio's

El vell mite del sense-sentit ara aplicat a l'economia. Els grecs, els autors de la nostra mitologia, que són creditors d'uns drets d'autoria equivalents als 2500 anys o més d'usdefruit dels seus somnis col·lectius per part de quasi tota la humanitat, es troben en la misèria. Potser ara estan assenyalant el camí a les classes populars de tota la zona euro. Potser, com ha estat fet la nostra cultura al llarg de la història, ens haurem d'emmirallar en el que ells facin en aquest moment crític.

Què fem amb les restes arqueològiques? La Sagrera...

Un paradigma del que fem amb allò que el passat ens ha preservat. L'estació de l'AVE -les obres que la bastiran- ha posat al descobert una gran vil·la romana. De seguida han sortit veus que en demanen la preservació de les restes. Naturalment aquesta solució no ha passat pel cap dels promotors de l'obra. Què fer doncs? Prendre'n totes les dades possibles i sebollir de nou allò que ja era sota terra. Se n'extreuen només els materials d'un cert valor intrínsec, com el mosaic de la zona termal.

Soló, Soló,... dóna'ls un cop de mà!

Avui que, una altra vegada, els nostres caps d'estat es reuniran per trobar una solució als problemes econòmics del continent, i després d'escoltar en innúmeres tertúlies les possibles sortides, plantejo el que recordo d'un tema estudiat en Textos Grecs de 3r de Filologia Clàssica, per allà l'any 83 o 84. Eren els textos de Soló, un dels Set Savis de Grècia, que va aconseguir pacificar la ciutat d'Atenes. 

En aquella època la ciutat era el món d'ara. Vivim en una Atenes global, en desequilibri, amb els "mercats" (financers i especuladors) a una banda i els "indignats" a l'altra. Un munt de gent que cada cop es decanta més cap a la indignació ens trobem entremig, com Soló. Què buscava aleshores tothom? Un tirà, un savi que els resolgués el problema. Els aristòcrates-mercats volien una mà dura, el demos-poble indignat algú que fes justícia. Soló odiava els tirans i la tirania. Va deixar-los unes lleis i va marxar d'Atenes. Quines foren aquestes lleis? Ens ho diu Plutarc:

τοῦτο γὰρ ἐποιήσατο πρῶτον πολίτευμα, γράψας τὰ μὲν ὑπάρχοντα τῶν χρεῶν ἀνεῖσθαι, ...
Plutarc, Vida de Soló, XV, 3

Va fer aquest primer decret: que els deutes existents s'abolissin...

Direm més sobre Soló en un altre articles

Educat 1x1, 2.0, ...

S'acaba el curs. Assistim al programa d'actes habitual. Exàmens, lliurament de treballs, reunions d'avaluació, SAGA i altres aplicatius de contingència (sic), butlletins, entrevistes amb alumnes i pares discomformes,... i un ull posat en el curs vinent. Hem sobreviscut a un curs d'1x1. Hi ha hagut recels, bones i males pràctiques, pràctiques nul·les, desconfiances, un funcionament més que acceptable de la xarxa interna del centre -gràcies i moltes felicitats als tècnics interns i externs que ho han propiaciat!-, i un gran interrogant: què hem de fer el curs vinent?
Se'ns ha enviat un mail demanant-nos l'opinió i des del Departament se'ns anuncia la posada en marxa de l'Educat 2.0 que sembla un pedaç forçat per les circumstàncies -no hi ha altra manera d'administrar l'educació fora del bombo i platerets de programes, plans estratègics, projectes, ...?-
El cert és que qualsevol opció és de resultats incerts. Mentre editava aquesta entrada s'han produït un o dos claustres, algun d'ells dedicat a aquest tema. Els arguments que s'hi han presentat són diversos i la major part del professorat sembla estar expectant però amb una tendència dominant a continuar en el projecte 1x1, malgrat que l'enyorança del paper és també molt gran. Un dels arguments que s'hi esgrimeix és el fet que quan parlem de l'1x1 (ordinador i llibre de text digital) estem parlant d'una eina, d'un mitjà per arribar a uns objectius que bàsicament són els mateixos que abans, quan es treballava fonamentalment en paper (llibre i llibreta). Aquest argument es basa en el fet de considerar la tècnica portadora de la informació (tant d'anada com de tornada) com a cosa neutra, que no afecta el fons, allò essencial de l'ensenyament que es pretén donar.
Al llibre "Adeu a la Universitat" de Jordi Llovet s'hi troba una reflexió molt encertada sobre aquesta qüestió. La tècnica mai no és neutra en terme de difusió de la informació. La galàxia Gutemberg va representar un canvi radical en la cultura. Les TIC representen un canvi com a mínim de la mateixa magnitud. En una altra entrada entraré més a fons en les reflexions del professor Llovet.

Ciutat romana itinerant

Doncs, sí. La Fundació La Caixa prepara una exposició sobre la ciutat romana, que serà itinerant. Sembla que la crisi no és excusa per relegar l'antiguitat per aquesta entitat de crèdit. Esperem que tampoc no sigui excusa per als responsables d'educació a l'hora de planificar hores, cursos i matèries dels centres educatius.

El llac subterrani de Tarraco

Tarraco i l'aigua, vet aquí un misteri mig resolt, mig per resoldre. Un llac subterrani d'aigua dolça ocupa el centre de l'antiga ciutat, a 30 m. de profunditat. L'únic aqüeducte que s'ha trobat, el que passa sobre les arcades del Pont del Diable, sembla que devia ser insuficient per abastir una capital de província.

Després de l'excavació...

Un equip d'arqueòlegs ha estat furgant en el subsòl de la Catedral de Tarragona a la recerca dels vestigis del temple d'August. Durant aquest temps ha anat publicant les troballes a un blog. Ara que han tornat a cobrir la cata feta en el paviment, serà l'hora de mostrar les conclusions a què es pot arribar. De moment la Vanguardia en fa un reportatge divulgatiu sense entrar en gaire detalls. Cal dir que l'obra ha tingut els seus detractors.