És clar que el desenvolupament econòmic de les viles, comarques, regions, comunitats autònomes, etc., es basa sovint en l'expansió immobiliària i urbanística. Doncs bé, Sòria, que no pot deixar passar gaire trens per a progressar en el món de l'economia i això que ara en diuen societat del coneixement, preveu fer arribar un complex econòmic-residencial fins al mateix jaciment arqueològic de la ciutat celtíbera. D'opinions, ja ho veieu, n'hi ha per tots els gustos. Un exemple més del conflicte permanent entre el progrés i el respecte envers el passat.
En Fernando Lillo, que té un blog excel·lent sobre cultura clàssica i d'altres d'especialitzats sobre cinema de temàtica grecoromana i sobre novel·la històrica entre d'altres, ha publicat un llibre sobre les anècdotes presents als films més representatius del gènere pèplum. Aquest és un tema atractiu per a l'alumnat, però menys del que ens pensem els professors. Els hàbits i gustos actuals disten molt dels films dels anys 50, 60, 70 o 80. El cartró pedra i les túniques llargues atrauen fins a cert punt. El gust audiovisual actual tendeix més a recreacions tipus Roma, per als més reflexius, o Spartacus, per als menys exigents i de gust més gore. Segons sembla en el llibre hi falta el comentari d'Àgora, que per sí sola potser mereixeria un volum a part. El llibre és ressenyat al Babelia de El País.
Comentaris