RES NOVAE

El malestar al món educatiu trascendeix cada cop més a l'espai públic. El problema és que enlloc no veig la proposta de solucions a aquest diagnòstic tan pèssim. De nou La Vanguardia ens ofereix el retrat de la vida quotidiana d'un insitut. De tan real, és com si ho estigués vivint... Serà perquè ho visc cada dia, però amb menor severitat -potser- que els docents que es descriuen en el reportatge. Ara, els elements són els mateixos: mala conducta a classe, enfrontament amb el professorat, pares i mares absents, desencontres entre els docents i l'equip directiu a l'hora d'afrontar aquests problemes, etc. Avui, un article de Rafael Argullol tracta també sobre la qualitat del sistema educatiu. Carrega les tintes sobre tothom, però sobretot, sobre el vici extès d'atribuir sempre la culpa a l'altre. Des del punt de vista del professorat, la manera més digna d'encarar aquesta mena d'apocalipsi és impartir amb estoicisme la nostra matèria, desvetllar -si e...

En Jordi Llovet -professor afamat a la meva època d'estudiant, malgrat que no va a tenir-me com a alumne- ha abandonat aquesta setmana la crítica literària, des de la qual ens obsequia amb articles impagables. Per via de la política universitària, arriba al moll de l'os del debat sociocultural a les societats occidentals. Bolonya, el pla, no ha de ser criticat per l'homologació dels estudis arreu d'Europa: això és un guany. El pla, diu ell, ha de ser criticat pel menysteniment que fa de les Humanitats en el conjunt del sistema universitari. Quin paper han de jugar les Humanitats en les elits que dirigiran el país? Ens encaminem al món en què els científics, els economistes, els juristes, els filòlegs del "this book is on the table" -aguda categorització de certs estudiants de filologia germànica- seran ignorants del pòsit cultural que Occident ha generat en els darrers dos mil cinc-cents anys? Des de les aules de secundària el problema es percep des d'una ...