RES NOVAE

En Ramon Solsona, escriptor i periodista de La Vanguardia, ens fa una polièdrica comparació entre la figura mitològica d'Aquil·les (ὠκὺς ποδὰς) i la del futbolista del Barça Xavi Hernández. En Xavi és el nostre Aquil·les de l'èpica-futbol, que pateix precisament dels talons, el punt feble també del fill de Tetis. L'autor ha de llimar la figura mitològica per tal que no traslladem a en Xavi altres trets gens benignes d'Aquil·les, com són la seva ferotgia i crueltat en l'enfrontament contra Hèctor i el seu l'egocentrisme en l'enfrontament amb Agamèmnon, que potser el farien més proper al futbolista-antogonista CR9.

En Carlos García Gual publica avui un article al Babelia sobre unes traduccions de la Ilíada al castellà. En ell no esmenta la traducció que s'està duent a terme a la Bernat Metge en català, en aquest moment van pel tercer volum que inclou els cants del 9 al 12. En el camp de la cultura funciona la independència. En català segurament no disposem de tantes traduccions com en castellà però jo recordo perfectament la de Miquel Peix en hexàmetres catalans (1978) editada per Alpha, la primera que vaig llegir en la nostra llengua. La primera en termes absoluts fou evidentment la de Luis Segalà (1967; 1979 11a edició), de l'editoial Bruguera. Ara, per a mi, la millor que tenim sencera, de moment, és la de Joan Alberich, d'Edicions de la Magrana de 1996.

Després del viatge d'aquest estiu a l'Hèl·lada, van sorgint ressons en altres mitjans, com si presagiessin que tornar a Grècia és possible. Ja sabeu què és per a mi tornar a Grècia . Avui El País Semanal publica un article sobre les Cíclades.

Una altra obra sobre Homer resenyada per Babelia . Encara tinc pendent la Introducció a la Ilíada d'en Jaume Pòrtulas . Lectura d'estiu que deixi empremta pel que ha de venir: cal recuperar el grec.

El llançament d'un llibre per part d'una gran editorial sempre és una bona excusa per a recordar Homer i l'èpica grega. Potser ajudarà a treure el mal regust de boca que segons sembla ha deixat en l'estudiantat el text de llengua catalana a la selectivitat, extret de "Introducció a la Ilíada" del meu admirat Jaume Pòrtulas que us incrusto més avall. És possible que encara hi hagi algú que als sis anys entengui el llatí, -essent anglòfon!!!-, i als deu grec antic? Sembla que la intel·lectualitat anglesa és capaç de produir personatges així. El que no sé és si el públic hispà entendrà això com un exotisme foraviat i excèntric o com un valor a imitar. Em temo molt que allò primer.

En Llovet continua en la línia -oberta ja fa uns quants dies- de la crítica al Pla Bolonya, tot oposant a la Universitat que prepara, la seva visió humanista. Quin paper hi jugaran les humanitats (enteses com a tals, l'estudi del món clàssic -llengües i literatures grega i romana-, de la filosofia, de la història, de la història de l'art, ...) en la formació dels futurs universitaris? Aquests aprenentatges apareixeran únicament a l'ensenyament secundari, que ja apareix fortament especialitzat arran de l'última reforma del pla d'estudis? És a dir, cal concebre les elits tècniques, econòmiques, empresarials del futur, absolutament ignorants en humanitats? Jo entenc que en el futur immediat serà així i, crec, que ja és així en el nostre present. Les elits econòmiques i polítiques del nostre país no sembla que hagin rebut cap formació mínimament aprofundida sobre aquestes matèries; per exemple, el discurs oral de la majoria d'ells és lamentable, caòtic i ple de con...