...θνητὸν ὄντ' ἐκείνην τὴν τελευταίαν ἰδεῖν ἡμέραν ἐπισκοποῦντα μηδέν'ὀλβίζειν, πρὶν ἄν τέρμα τοῦ βίου περάσῃ μηδὲν ἀλγεινὸν παθών. Sòfocles, Èdip Rei (1528-1530) ...Ultima semper exspectanda dies homini est, dicique beatus ante obitum nemo supremaque funera debet. Ovidi, Metamorfosis, 3, 135 Un article de Babelia reviu un pensament clàssic molt arrelat: feliç només pot ser considerat aquell que ja ha exhaurit els seus dies. Només després de la mort podem judicar i convertir en exemple les persones conegudes. Fa uns dies en Quim Monzó , amb el seu to sorneguer, feia una reflexió similar de la imatge que post mortem donem els humans.
Blog que fa surar sobre la superfície del meu temps les inquietuds a l'entorn del món clàssic des del punt de vista d'un docent.