Salta al contingut principal

Ara toca l'Anàbasi

Està vist que els clàssics es revisiten a cop de talonari i d'oportunitat política. Dos llibres, un d'ells del prolífic i -de vegades- infumable Manfredi, recreen l'expedició dels deu mil, la primera obra grega seguida que em van fer traduir a classe de COU. Encara en conservo el llibre de l'Editorial Bosch, edició de Jaume Berenguer-autor de la Gramàtica grega de referència- del 1964. Qui m'hagués dit aleshores que jo seria professor de grec!


El relat és la història del retorn d'una colla de mercenaris grecs al servei d'un reietó persa, que un cop veuen frustrada la seva victòria i la possibilitat d'obtenir-ne guanys econòmics es dediquen a salvar la pròpia vida tot fent cap a la seva pàtria: Grècia. Retorn a Grècia!!! Hi ha una lectura de l'ocasió per a mi més profètica que aquesta?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El pèplum

En Fernando Lillo, que té un blog excel·lent sobre cultura clàssica i d'altres d'especialitzats sobre cinema de temàtica grecoromana i sobre novel·la històrica entre d'altres, ha publicat un llibre sobre les anècdotes presents als films més representatius del gènere pèplum. Aquest és un tema atractiu per a l'alumnat, però menys del que ens pensem els professors. Els hàbits i gustos actuals disten molt dels films dels anys 50, 60, 70 o 80. El cartró pedra i les túniques llargues atrauen fins a cert punt. El gust audiovisual actual tendeix més a recreacions tipus Roma, per als més reflexius, o Spartacus, per als menys exigents i de gust més gore. Segons sembla en el llibre hi falta el comentari d'Àgora, que per sí sola potser mereixeria un volum a part. El llibre és ressenyat al Babelia de El País.

Sísifo debe abandonar la roca, de Ernesto Ekaizer en Público | Reggio's

Sísifo debe abandonar la roca, de Ernesto Ekaizer en Público | Reggio's El vell mite del sense-sentit ara aplicat a l'economia. Els grecs, els autors de la nostra mitologia, que són creditors d'uns drets d'autoria equivalents als 2500 anys o més d'usdefruit dels seus somnis col·lectius per part de quasi tota la humanitat, es troben en la misèria. Potser ara estan assenyalant el camí a les classes populars de tota la zona euro. Potser, com ha estat fent la nostra cultura al llarg de la història, ens haurem d'emmirallar en el que ells facin en aquest moment crític.