El malestar al món educatiu trascendeix cada cop més a l'espai públic. El problema és que enlloc no veig la proposta de solucions a aquest diagnòstic tan pèssim. De nou La Vanguardia ens ofereix el retrat de la vida quotidiana d'un insitut. De tan real, és com si ho estigués vivint... Serà perquè ho visc cada dia, però amb menor severitat -potser- que els docents que es descriuen en el reportatge. Ara, els elements són els mateixos: mala conducta a classe, enfrontament amb el professorat, pares i mares absents, desencontres entre els docents i l'equip directiu a l'hora d'afrontar aquests problemes, etc.
Avui, un article de Rafael Argullol tracta també sobre la qualitat del sistema educatiu. Carrega les tintes sobre tothom, però sobretot, sobre el vici extès d'atribuir sempre la culpa a l'altre. Des del punt de vista del professorat, la manera més digna d'encarar aquesta mena d'apocalipsi és impartir amb estoicisme la nostra matèria, desvetllar -si es pot- interès per ella, tractar els problemes d'actitud amb comprensió i a la vegada amb fermesa, evitant sempre el fet sentir-nos atacats a nivell personal -cosa extremadament difícil- i veure el conflicte com un element inherent a la nostra feina que cal superar amb totes les eines que es tenen -diàleg, normatives, sancions, mediacions, etc.
Avui, un article de Rafael Argullol tracta també sobre la qualitat del sistema educatiu. Carrega les tintes sobre tothom, però sobretot, sobre el vici extès d'atribuir sempre la culpa a l'altre. Des del punt de vista del professorat, la manera més digna d'encarar aquesta mena d'apocalipsi és impartir amb estoicisme la nostra matèria, desvetllar -si es pot- interès per ella, tractar els problemes d'actitud amb comprensió i a la vegada amb fermesa, evitant sempre el fet sentir-nos atacats a nivell personal -cosa extremadament difícil- i veure el conflicte com un element inherent a la nostra feina que cal superar amb totes les eines que es tenen -diàleg, normatives, sancions, mediacions, etc.
Comentaris