Salta al contingut principal

IRRELLEVÀNCIA

Potser és l'articulista que més segueixo. En Javier Marías sap opinar sempre amb aquell revolucionari sentit comú en què s'ha basat la nostra cultura. No comparteixo totes les seves opinions, però sóc un admirador del to revolucionari de la seva sensatesa. En aquests temps d'innovacions tecnològiques galopans, de sistemes econòmics que esclaten a les nostres mans sense poder fer res, en aquest afany contemporani de donar més importància al mitjà (les TAC, les TIC o com vulgui dir-se'n,...) que als fins, és una veu que cal tenir sempre en compte per no perdre'ns, per no perdre els orígens, per no desviar-nos de la nostra tradició cultural.
Tots els que ens dediquem als sabers "irrellevants" cal que estoicament traguem pit davant les mostres massa freqüents d'ostentació de la ignorància que apareixen en no pocs programes de mass media.
Bravo! Marías!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El pèplum

En Fernando Lillo, que té un blog excel·lent sobre cultura clàssica i d'altres d'especialitzats sobre cinema de temàtica grecoromana i sobre novel·la històrica entre d'altres, ha publicat un llibre sobre les anècdotes presents als films més representatius del gènere pèplum. Aquest és un tema atractiu per a l'alumnat, però menys del que ens pensem els professors. Els hàbits i gustos actuals disten molt dels films dels anys 50, 60, 70 o 80. El cartró pedra i les túniques llargues atrauen fins a cert punt. El gust audiovisual actual tendeix més a recreacions tipus Roma, per als més reflexius, o Spartacus, per als menys exigents i de gust més gore. Segons sembla en el llibre hi falta el comentari d'Àgora, que per sí sola potser mereixeria un volum a part. El llibre és ressenyat al Babelia de El País.

Sísifo debe abandonar la roca, de Ernesto Ekaizer en Público | Reggio's

Sísifo debe abandonar la roca, de Ernesto Ekaizer en Público | Reggio's El vell mite del sense-sentit ara aplicat a l'economia. Els grecs, els autors de la nostra mitologia, que són creditors d'uns drets d'autoria equivalents als 2500 anys o més d'usdefruit dels seus somnis col·lectius per part de quasi tota la humanitat, es troben en la misèria. Potser ara estan assenyalant el camí a les classes populars de tota la zona euro. Potser, com ha estat fent la nostra cultura al llarg de la història, ens haurem d'emmirallar en el que ells facin en aquest moment crític.