Salta al contingut principal

La Ilíada en català

En Carlos García Gual publica avui un article al Babelia sobre unes traduccions de la Ilíada al castellà. En ell no esmenta la traducció que s'està duent a terme a la Bernat Metge en català, en aquest moment van pel tercer volum que inclou els cants del 9 al 12. En el camp de la cultura funciona la independència. En català segurament no disposem de tantes traduccions com en castellà però jo recordo perfectament la de Miquel Peix en hexàmetres catalans (1978) editada per Alpha, la primera que vaig llegir en la nostra llengua. La primera en termes absoluts fou evidentment la de Luis Segalà (1967; 1979 11a edició), de l'editoial Bruguera. Ara, per a mi, la millor que tenim sencera, de moment, és la de Joan Alberich, d'Edicions de la Magrana de 1996.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sísifo debe abandonar la roca, de Ernesto Ekaizer en Público | Reggio's

Sísifo debe abandonar la roca, de Ernesto Ekaizer en Público | Reggio's El vell mite del sense-sentit ara aplicat a l'economia. Els grecs, els autors de la nostra mitologia, que són creditors d'uns drets d'autoria equivalents als 2500 anys o més d'usdefruit dels seus somnis col·lectius per part de quasi tota la humanitat, es troben en la misèria. Potser ara estan assenyalant el camí a les classes populars de tota la zona euro. Potser, com ha estat fent la nostra cultura al llarg de la història, ens haurem d'emmirallar en el que ells facin en aquest moment crític.

Una sorpresa al pati del Museu Romàntic (Can Papiol) de Vilanova i la Geltrú.

Diumenge passat vam visitar el Museu Can Papiol de Vilanova i la Geltrú . Es tracta d'una casa noble del casc antic de la població molt ben conservada en tots els seus àmbits. La visita és guiada i, atès que érem un nombre reduït, vam poder accedir a alguns racons, com la biblioteca, que estan vedats a grups nombrosos. Tot un privilegi. El cas és que just abans de l'hora d'inici, les 11,00h, vam estar fent temps al pati, un espai més aviat neoclàssic, que no pas romàntic. Allà hi destaquen algunes escultures i relleus de tema mitològic. Segons ens va dir el guia després, aquelles peces provenen de la finca del parc barceloní del Laberint d'Horta, i no se sap per quin cas atzarós van anar a parar allà. Es tracta de dues escultures exemptes i dos alt-relleus. Totes elles apareixen catalogades al web Museus en línia , que tot sigui dit, representa un esforç ingent per a sistematitzar la informació d'allò que mostren els nostres museus. Ara bé, precisament, la informac...