Salta al contingut principal

La Ilíada en català

En Carlos García Gual publica avui un article al Babelia sobre unes traduccions de la Ilíada al castellà. En ell no esmenta la traducció que s'està duent a terme a la Bernat Metge en català, en aquest moment van pel tercer volum que inclou els cants del 9 al 12. En el camp de la cultura funciona la independència. En català segurament no disposem de tantes traduccions com en castellà però jo recordo perfectament la de Miquel Peix en hexàmetres catalans (1978) editada per Alpha, la primera que vaig llegir en la nostra llengua. La primera en termes absoluts fou evidentment la de Luis Segalà (1967; 1979 11a edició), de l'editoial Bruguera. Ara, per a mi, la millor que tenim sencera, de moment, és la de Joan Alberich, d'Edicions de la Magrana de 1996.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El pèplum

En Fernando Lillo, que té un blog excel·lent sobre cultura clàssica i d'altres d'especialitzats sobre cinema de temàtica grecoromana i sobre novel·la històrica entre d'altres, ha publicat un llibre sobre les anècdotes presents als films més representatius del gènere pèplum. Aquest és un tema atractiu per a l'alumnat, però menys del que ens pensem els professors. Els hàbits i gustos actuals disten molt dels films dels anys 50, 60, 70 o 80. El cartró pedra i les túniques llargues atrauen fins a cert punt. El gust audiovisual actual tendeix més a recreacions tipus Roma, per als més reflexius, o Spartacus, per als menys exigents i de gust més gore. Segons sembla en el llibre hi falta el comentari d'Àgora, que per sí sola potser mereixeria un volum a part. El llibre és ressenyat al Babelia de El País.

Sísifo debe abandonar la roca, de Ernesto Ekaizer en Público | Reggio's

Sísifo debe abandonar la roca, de Ernesto Ekaizer en Público | Reggio's El vell mite del sense-sentit ara aplicat a l'economia. Els grecs, els autors de la nostra mitologia, que són creditors d'uns drets d'autoria equivalents als 2500 anys o més d'usdefruit dels seus somnis col·lectius per part de quasi tota la humanitat, es troben en la misèria. Potser ara estan assenyalant el camí a les classes populars de tota la zona euro. Potser, com ha estat fent la nostra cultura al llarg de la història, ens haurem d'emmirallar en el que ells facin en aquest moment crític.