S'acaba el curs. Assistim al programa d'actes habitual. Exàmens, lliurament de treballs, reunions d'avaluació, SAGA i altres aplicatius de contingència (sic), butlletins, entrevistes amb alumnes i pares discomformes,... i un ull posat en el curs vinent. Hem sobreviscut a un curs d'1x1. Hi ha hagut recels, bones i males pràctiques, pràctiques nul·les, desconfiances, un funcionament més que acceptable de la xarxa interna del centre -gràcies i moltes felicitats als tècnics interns i externs que ho han propiaciat!-, i un gran interrogant: què hem de fer el curs vinent?
Se'ns ha enviat un mail demanant-nos l'opinió i des del Departament se'ns anuncia la posada en marxa de l'Educat 2.0 que sembla un pedaç forçat per les circumstàncies -no hi ha altra manera d'administrar l'educació fora del bombo i platerets de programes, plans estratègics, projectes, ...?-
El cert és que qualsevol opció és de resultats incerts. Mentre editava aquesta entrada s'han produït un o dos claustres, algun d'ells dedicat a aquest tema. Els arguments que s'hi han presentat són diversos i la major part del professorat sembla estar expectant però amb una tendència dominant a continuar en el projecte 1x1, malgrat que l'enyorança del paper és també molt gran. Un dels arguments que s'hi esgrimeix és el fet que quan parlem de l'1x1 (ordinador i llibre de text digital) estem parlant d'una eina, d'un mitjà per arribar a uns objectius que bàsicament són els mateixos que abans, quan es treballava fonamentalment en paper (llibre i llibreta). Aquest argument es basa en el fet de considerar la tècnica portadora de la informació (tant d'anada com de tornada) com a cosa neutra, que no afecta el fons, allò essencial de l'ensenyament que es pretén donar.
Al llibre "Adeu a la Universitat" de Jordi Llovet s'hi troba una reflexió molt encertada sobre aquesta qüestió. La tècnica mai no és neutra en terme de difusió de la informació. La galàxia Gutemberg va representar un canvi radical en la cultura. Les TIC representen un canvi com a mínim de la mateixa magnitud. En una altra entrada entraré més a fons en les reflexions del professor Llovet.
Se'ns ha enviat un mail demanant-nos l'opinió i des del Departament se'ns anuncia la posada en marxa de l'Educat 2.0 que sembla un pedaç forçat per les circumstàncies -no hi ha altra manera d'administrar l'educació fora del bombo i platerets de programes, plans estratègics, projectes, ...?-
El cert és que qualsevol opció és de resultats incerts. Mentre editava aquesta entrada s'han produït un o dos claustres, algun d'ells dedicat a aquest tema. Els arguments que s'hi han presentat són diversos i la major part del professorat sembla estar expectant però amb una tendència dominant a continuar en el projecte 1x1, malgrat que l'enyorança del paper és també molt gran. Un dels arguments que s'hi esgrimeix és el fet que quan parlem de l'1x1 (ordinador i llibre de text digital) estem parlant d'una eina, d'un mitjà per arribar a uns objectius que bàsicament són els mateixos que abans, quan es treballava fonamentalment en paper (llibre i llibreta). Aquest argument es basa en el fet de considerar la tècnica portadora de la informació (tant d'anada com de tornada) com a cosa neutra, que no afecta el fons, allò essencial de l'ensenyament que es pretén donar.
Al llibre "Adeu a la Universitat" de Jordi Llovet s'hi troba una reflexió molt encertada sobre aquesta qüestió. La tècnica mai no és neutra en terme de difusió de la informació. La galàxia Gutemberg va representar un canvi radical en la cultura. Les TIC representen un canvi com a mínim de la mateixa magnitud. En una altra entrada entraré més a fons en les reflexions del professor Llovet.
Comentaris