Salta al contingut principal

Soló, Soló,... dóna'ls un cop de mà!

Avui que, una altra vegada, els nostres caps d'estat es reuniran per trobar una solució als problemes econòmics del continent, i després d'escoltar en innúmeres tertúlies les possibles sortides, plantejo el que recordo d'un tema estudiat en Textos Grecs de 3r de Filologia Clàssica, per allà l'any 83 o 84. Eren els textos de Soló, un dels Set Savis de Grècia, que va aconseguir pacificar la ciutat d'Atenes. 
En aquella època la ciutat era el món d'ara. Vivim en una Atenes global, en desequilibri, amb els "mercats" (financers i especuladors) a una banda i els "indignats" a l'altra. Un munt de gent que cada cop es decanta més cap a la indignació ens trobem entremig, com Soló. Què buscava aleshores tothom? Un tirà, un savi que els resolgués el problema. Els aristòcrates-mercats volien una mà dura, el demos-poble indignat algú que fes justícia. Soló odiava els tirans i la tirania. Va deixar-los unes lleis i va marxar d'Atenes. Quines foren aquestes lleis? Ens ho diu Plutarc:

τοῦτο γὰρ ἐποιήσατο πρῶτον πολίτευμα, γράψας τὰ μὲν ὑπάρχοντα τῶν χρεῶν ἀνεῖσθαι, ...
Plutarc, Vida de Soló, XV, 3

Va fer aquest primer decret: que els deutes existents s'abolissin...

Direm més sobre Soló en un altre articles

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El pèplum

En Fernando Lillo, que té un blog excel·lent sobre cultura clàssica i d'altres d'especialitzats sobre cinema de temàtica grecoromana i sobre novel·la històrica entre d'altres, ha publicat un llibre sobre les anècdotes presents als films més representatius del gènere pèplum. Aquest és un tema atractiu per a l'alumnat, però menys del que ens pensem els professors. Els hàbits i gustos actuals disten molt dels films dels anys 50, 60, 70 o 80. El cartró pedra i les túniques llargues atrauen fins a cert punt. El gust audiovisual actual tendeix més a recreacions tipus Roma, per als més reflexius, o Spartacus, per als menys exigents i de gust més gore. Segons sembla en el llibre hi falta el comentari d'Àgora, que per sí sola potser mereixeria un volum a part. El llibre és ressenyat al Babelia de El País.

Sísifo debe abandonar la roca, de Ernesto Ekaizer en Público | Reggio's

Sísifo debe abandonar la roca, de Ernesto Ekaizer en Público | Reggio's El vell mite del sense-sentit ara aplicat a l'economia. Els grecs, els autors de la nostra mitologia, que són creditors d'uns drets d'autoria equivalents als 2500 anys o més d'usdefruit dels seus somnis col·lectius per part de quasi tota la humanitat, es troben en la misèria. Potser ara estan assenyalant el camí a les classes populars de tota la zona euro. Potser, com ha estat fent la nostra cultura al llarg de la història, ens haurem d'emmirallar en el que ells facin en aquest moment crític.