Passa al contingut principal

L'home feliç

...θνητὸν ὄντ' ἐκείνην τὴν τελευταίαν ἰδεῖν
ἡμέραν ἐπισκοποῦντα μηδέν'ὀλβίζειν, πρὶν ἄν
τέρμα τοῦ βίου περάσῃ μηδὲν ἀλγεινὸν παθών.

Sòfocles, Èdip Rei (1528-1530)

...Ultima semper
exspectanda dies homini est, dicique beatus
ante obitum nemo supremaque funera debet.

Ovidi, Metamorfosis, 3, 135

Un article de Babelia reviu un pensament clàssic molt arrelat: feliç només pot ser considerat aquell que ja ha exhaurit els seus dies. Només després de la mort podem judicar i convertir en exemple les persones conegudes. Fa uns dies en Quim Monzó , amb el seu to sorneguer, feia una reflexió similar de la imatge que post mortem donem els humans.

Comentaris