RES NOVAE

En Jordi Llovet -professor afamat a la meva època d'estudiant, malgrat que no va a tenir-me com a alumne- ha abandonat aquesta setmana la crítica literària, des de la qual ens obsequia amb articles impagables. Per via de la política universitària, arriba al moll de l'os del debat sociocultural a les societats occidentals. Bolonya, el pla, no ha de ser criticat per l'homologació dels estudis arreu d'Europa: això és un guany. El pla, diu ell, ha de ser criticat pel menysteniment que fa de les Humanitats en el conjunt del sistema universitari. Quin paper han de jugar les Humanitats en les elits que dirigiran el país? Ens encaminem al món en què els científics, els economistes, els juristes, els filòlegs del "this book is on the table" -aguda categorització de certs estudiants de filologia germànica- seran ignorants del pòsit cultural que Occident ha generat en els darrers dos mil cinc-cents anys? Des de les aules de secundària el problema es percep des d'una ...

És clar que el desenvolupament econòmic de les viles, comarques, regions, comunitats autònomes, etc., es basa sovint en l'expansió immobiliària i urbanística. Doncs bé, Sòria, que no pot deixar passar gaire trens per a progressar en el món de l'economia i això que ara en diuen societat del coneixement, preveu fer arribar un complex econòmic-residencial fins al mateix jaciment arqueològic de la ciutat celtíbera. D'opinions, ja ho veieu, n'hi ha per tots els gustos. Un exemple més del conflicte permanent entre el progrés i el respecte envers el passat.

L'Antoni Puigverd, comentarista i escriptor de La Vanguardia, ha fet un article sobre la relació que pot establir-se entre l'elecció recent de Barack Obama amb la crisi econòmica en què sembla que estem immersos. La relació és un efecte "deus ex machina" que defineix amb curosa exactitud i, evidentment, des del punt de vista literari-creatiu en fa una valoració negativa.

La professora de la UB Montserrat Jufresa ha traduït novament els fragments d'Epicur. En Jordi Llovet, ex-professor de la mateixa Universitat, i crític literari -dels pocs que queden que ens parla quasi setmanalment dels clàssics- entre moltes d'altres ocupacions, ens fa una ressenya del llibre i ens il·lustra de manera molt didàctica -hi ha habilitats que mai no es perden- sobre quina és l'ètica que proposava Epicur i d'on prové la mala fama que la cultura occidental, en part, li ha atribuït i en responsabilitza, amb tota la raó, les tradicions platònica i aristotèlica que -no ens enganyem- el cristianisme va prestigiar pel damunt d'altres corrents més materialistes.

Tal com ho sentiu. La societat més avanaçada del planeta està redescobrint el llatí a l'ensenyament secundari i l'està convertint en un empremta de qualitat. El llatí està desplaçant en nombre d'estudiants que el trien l'alemany i altres llengües modernes. És fàcil fer la brometa, però, no puc estar-me'n: este muerto està muy vivo!!!

Què deu tenir en Sísif que el fa comparable a la situació de l'estat d'Israel? És potser un fer camí constant? Una repetició dels errors? Una tasca incacabable? Un càstig dels déus? Ànim blognautes, deixeu-me un missatge que em pugui aclarir la semblança entre el nostre personatge i la situació d'Israel i Palestina. PD: potser aquesta imatge us pot aclarir alguna cosa.

Qui no recorda Aquil·les morint a mans de Briseida (apòcrif, però al cap i a la fi efectiu i molt cinematogràfic) en el film Troia? Doncs bé, en Brad no va morir per al món clàssic. Renaixerà com a Odisseu (o Ulisses) en una versió cinematogràfica de l'Odissea , que encara s'ha d'endegar. Fixeu-vos si és a les beceroles que ni tan sols saben si ho ambientaran a l'antiga Grècia o a l'espai intersideral. Benvolgut Brad, et desitgem un feliç retorn al nostre món clàssic. Que sigui a fi de bé i que no ens ofereixis una posada en escena o un guió decebedor. ΚΑΛΩΣ ΕΛΘΕ SALVE BRAD