Passa al contingut principal

Homer, de moda

El llançament d'un llibre per part d'una gran editorial sempre és una bona excusa per a recordar Homer i l'èpica grega. Potser ajudarà a treure el mal regust de boca que segons sembla ha deixat en l'estudiantat el text de llengua catalana a la selectivitat, extret de "Introducció a la Ilíada" del meu admirat Jaume Pòrtulas que us incrusto més avall.
És possible que encara hi hagi algú que als sis anys entengui el llatí, -essent anglòfon!!!-, i als deu grec antic? Sembla que la intel·lectualitat anglesa és capaç de produir personatges així. El que no sé és si el públic hispà entendrà això com un exotisme foraviat i excèntric o com un valor a imitar. Em temo molt que allò primer.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DELENDA EST UNIVERSITAS?

En Jordi Llovet -professor afamat a la meva època d'estudiant, malgrat que no va a tenir-me com a alumne- ha abandonat aquesta setmana la crítica literària, des de la qual ens obsequia amb articles impagables. Per via de la política universitària, arriba al moll de l'os del debat sociocultural a les societats occidentals. Bolonya, el pla, no ha de ser criticat per l'homologació dels estudis arreu d'Europa: això és un guany. El pla, diu ell, ha de ser criticat pel menysteniment que fa de les Humanitats en el conjunt del sistema universitari. Quin paper han de jugar les Humanitats en les elits que dirigiran el país? Ens encaminem al món en què els científics, els economistes, els juristes, els filòlegs del "this book is on the table" -aguda categorització de certs estudiants de filologia germànica- seran ignorants del pòsit cultural que Occident ha generat en els darrers dos mil cinc-cents anys? Des de les aules de secundària el problema es percep des d'una ...

Aquest estiu no parem

Es veu que a l'estiu és temps de treure a airejar els clàssics. Ja va bé. La Vanguardia es fa ressò de la traducció d'Heròdot a La Magrana, dos volums del qual ja formen part de la meva biblioteca. Mica a mica anem tenint en català tots els clàssics del cànon. Com podia ser que no hi fos Heròdot? En els meus estudis de filologia grega (1981-1986) no hi havia ni la Ilíada (que ara s'està endegant), ni Hesíode, ni la Lírica arcaica, ni Heròdot, ... Tot i tenir una gran biblioteca -la Bernat Metge- la cultura catalana tenia també grans llacunes que es van omplint.