Passa al contingut principal

Mites polars

Un article del Culturas de La Vanguardia ens ressenya un estudi sobre els mites polars -la veritat és el primer cop que llegeixo aquesta categoria-. És cert que entre els clàssics hi ha el testimoni dels hiperboris, uns éssers ubicats al Nord de la Mediterrània (de fet més enllà del nord: ὑπερ (més enllà, a l'extrem) βόρεος (del Nord)< Βορέας (vent del Nord, Tramuntana). Vincular aquests mites amb el nazisme, amb la raça ària, trobo que és un exercici de mistificació de poc nivell. Ara, probablement això es devia haver fet.
Vegem-ho com un mite adàmic, paradisíac, el corresponent a l'Edat d'Or, o al regne de Xauxa o de Preste Juan. Un llibre editat per Atalanta i escrit per un desconegut Joscelyn Godwin. Interessant.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EPICUR, NOVAMENT EDITAT

La professora de la UB Montserrat Jufresa ha traduït novament els fragments d'Epicur. En Jordi Llovet, ex-professor de la mateixa Universitat, i crític literari -dels pocs que queden que ens parla quasi setmanalment dels clàssics- entre moltes d'altres ocupacions, ens fa una ressenya del llibre i ens il·lustra de manera molt didàctica -hi ha habilitats que mai no es perden- sobre quina és l'ètica que proposava Epicur i d'on prové la mala fama que la cultura occidental, en part, li ha atribuït i en responsabilitza, amb tota la raó, les tradicions platònica i aristotèlica que -no ens enganyem- el cristianisme va prestigiar pel damunt d'altres corrents més materialistes.

L'arqueologia es corregeix

No han passat ni dos dies i veus importants de l'arqueologia italiana han corregit allò que semblava una ensarronada majúscula. La tomba que s'ha trobat no pot ser de Maximus i difícilment d'algú que s'hi assemblava. En el nostre temps, en què es busca com sigui la notorietat, cal saber destriar bé el gra de la palla, perquè no ens donin gat per llebre.