Bé, ... és lamentable. Després d'esperar amb curiositat positiva l'estrena d'aquest film, que fins i tot reputades webs de clàssics havien publicitat, ens trobem amb una mena de pastiche infumable.
Ja sé allò que "nunca segundas partes fueron buenas" -tot i que això no és una segona part, sinó allò que en diuen "remake"-, ja sé que quan els americans toquen alguna història la transformen en una guerra de bons contra dolents, ja sé que el cinema (americà) d'avui dia és 90% d'efectes digitals i 10% de guió,... ja ho sé, però això no treu que el producte sigui indignant, barroer i condemnable des de tots els punts de vista.
Comencem per allò que com a amants de la cultura i la mitologia clàssica ens interessa, que és la història, el guió cinematogràfic. Farem una concessió als actuals creadors i els tindrem només com a mals copistes -molt dolents, però molt- del film de 1981 de Desmond Davis i amb Burgess Meredith com a un dels actors principals. Aquest film canviava la història de Perseu, és cert, però no la prostituïa amb ideologismes -aquesta pueril i equívoca lluita d'homes contra déus-, ni inventava personatges del tipus d'habitants del desert que semblen sortits de Star Wars. La pel·lícula del 81 mantenia una estructura paral·lela a l'arquètip de l'heroi. De fet, se'ns explicava el seu naixement, la seva maduresa, les seves armes màgiques, el seu viatge al'infern -que en el mite clàssic mai va existir-, el seu oponent -el tal Càlibos -que tampoc va existir, etc. Es modificava la història en favor de tancar un relat més o menys rodó sobre la figura d'un heroi arquetípic, amb una trama human i una de divina molt d'acord amb els relats clàssics. Això d'ara ve a ser un reguitzell d'efectes digitals encadenats per una història sense cap ni peus. A què ve la revolta dels homes contra els déus? Com és que Argos lidera aquesta revolta? Quina relació tenen Zeus i Hades, que sembla que acaba amb un enfrontament? Quina mena d'ésser és la Io que ajuda Perseu?
Tot plegat un despropòsit que abona la ignorància sobre els temes clàssics i fa una simplificació perillosa sobre les creences religioses. Sembla que des de sempre -des dels mateixos grecs- les religions formals han esclavitzat l'home, quan en el cas de Grècia ajudaren precisament al contrari, al sorgiment del pensament filosòfic. La presència d'una mena de gurú hindú en les escenes de la ciutat el qual defensa la submissió als déus és patètica, i pretén fer creure que qualsevol dimensió religiosa no és més que fanatisme.
Si continuem amb l'estètica del film diria que el protagonista té més semblança amb el friki John Cobra que amb un heroi grec -fins i tot el Brad Pitt/Aquil·les li dóna deu tombs al tal Sam-.
Com n'és de millor el tal Harry Hamlin del 81!!!
Què hi fan els déus vestits a l'estil de la Taula Rodona d'Artur? Pobre Liam Neeson, com recordem el Schindler! A la del 81 Zeus era el Lawrence Olivier. Cal dir que les túniques blanques tampoc l'afavorien massa, però era preferible a aquest enlluernador i kitch Neeson.
Què hi fa Hades que sembla tret de la pel·lícula Hèrcules de Walt Disney? Pobre Fiennes! On ha anat a parar El Pacient Anglès? I el Craken que sembla un creuament del de Piratas del Caribe i l'Alien del Ridley Scott?
I Acrisi? L'avi de Perseu que és objecte d'una mort edípica en el mite grec i víctima de la ira de Zeus a la del 81, ara ha esdevingut una mena d'orc sorgit del Senyor dels Anells, que sembla que el fa equiparable al Càlibos de la del 81.
Ja no diguem el pobre Cefeu o Cassiopea que no són anomenats així, ni la Dànae que resulta que es diu Màrmara.
De tota manera, els actuals faedors volen ser hereus -indignes- de la del 81, i ens piquen l'ullet quan el petit mussol mecànic, símbol d'Atenea -que, per cert, no surt per enlloc- i que decideix finalment l'enfrontament amb el monstre, apareix en la preparació de l'expedició a la recerca del cap de Medusa com a artilugi inútil i inexplicable.
Decebedor, molt decebedor. Tot allò que es podia haver fet per millorar la pel·lícula del 81 -efectes digitals que substituïssin la gomaespuma- s'ha malgastat en efectisme sense solta ni volta.
L'únic ésser que hi surt guanyant és la Medusa, que sincerament, en la del 81, és un dels pitjors efectes especials que he vist al cinema. Com que el director actual, desconeixedor del mite clàssic segueix en aquesta escena l'anterior film, la fa una mena de serp, quan les clàssiques tenien ales i tot.
Em quedaré amb la del 81 per passar selectivament a l'alumnat quan parlem de l'heroi arquetípic. És curiós com ha canviat Hollywood. La pel·lícula del 81 picava l'ullet a obres de la història de l'art. Per exemple al naixement d'Afrodita.
O el Perseu de Cellini.
Vint-i-nou anys després, Hollywood només es pica l'ullet a sí mateix. Signes dels temps!
Quina llàstima!
Comencem per allò que com a amants de la cultura i la mitologia clàssica ens interessa, que és la història, el guió cinematogràfic. Farem una concessió als actuals creadors i els tindrem només com a mals copistes -molt dolents, però molt- del film de 1981 de Desmond Davis i amb Burgess Meredith com a un dels actors principals. Aquest film canviava la història de Perseu, és cert, però no la prostituïa amb ideologismes -aquesta pueril i equívoca lluita d'homes contra déus-, ni inventava personatges del tipus d'habitants del desert que semblen sortits de Star Wars. La pel·lícula del 81 mantenia una estructura paral·lela a l'arquètip de l'heroi. De fet, se'ns explicava el seu naixement, la seva maduresa, les seves armes màgiques, el seu viatge al'infern -que en el mite clàssic mai va existir-, el seu oponent -el tal Càlibos -que tampoc va existir, etc. Es modificava la història en favor de tancar un relat més o menys rodó sobre la figura d'un heroi arquetípic, amb una trama human i una de divina molt d'acord amb els relats clàssics. Això d'ara ve a ser un reguitzell d'efectes digitals encadenats per una història sense cap ni peus. A què ve la revolta dels homes contra els déus? Com és que Argos lidera aquesta revolta? Quina relació tenen Zeus i Hades, que sembla que acaba amb un enfrontament? Quina mena d'ésser és la Io que ajuda Perseu?
Tot plegat un despropòsit que abona la ignorància sobre els temes clàssics i fa una simplificació perillosa sobre les creences religioses. Sembla que des de sempre -des dels mateixos grecs- les religions formals han esclavitzat l'home, quan en el cas de Grècia ajudaren precisament al contrari, al sorgiment del pensament filosòfic. La presència d'una mena de gurú hindú en les escenes de la ciutat el qual defensa la submissió als déus és patètica, i pretén fer creure que qualsevol dimensió religiosa no és més que fanatisme.
Si continuem amb l'estètica del film diria que el protagonista té més semblança amb el friki John Cobra que amb un heroi grec -fins i tot el Brad Pitt/Aquil·les li dóna deu tombs al tal Sam-.
Com n'és de millor el tal Harry Hamlin del 81!!!Què hi fan els déus vestits a l'estil de la Taula Rodona d'Artur? Pobre Liam Neeson, com recordem el Schindler! A la del 81 Zeus era el Lawrence Olivier. Cal dir que les túniques blanques tampoc l'afavorien massa, però era preferible a aquest enlluernador i kitch Neeson.
Què hi fa Hades que sembla tret de la pel·lícula Hèrcules de Walt Disney? Pobre Fiennes! On ha anat a parar El Pacient Anglès? I el Craken que sembla un creuament del de Piratas del Caribe i l'Alien del Ridley Scott?
I Acrisi? L'avi de Perseu que és objecte d'una mort edípica en el mite grec i víctima de la ira de Zeus a la del 81, ara ha esdevingut una mena d'orc sorgit del Senyor dels Anells, que sembla que el fa equiparable al Càlibos de la del 81.
De tota manera, els actuals faedors volen ser hereus -indignes- de la del 81, i ens piquen l'ullet quan el petit mussol mecànic, símbol d'Atenea -que, per cert, no surt per enlloc- i que decideix finalment l'enfrontament amb el monstre, apareix en la preparació de l'expedició a la recerca del cap de Medusa com a artilugi inútil i inexplicable.
Decebedor, molt decebedor. Tot allò que es podia haver fet per millorar la pel·lícula del 81 -efectes digitals que substituïssin la gomaespuma- s'ha malgastat en efectisme sense solta ni volta.L'únic ésser que hi surt guanyant és la Medusa, que sincerament, en la del 81, és un dels pitjors efectes especials que he vist al cinema. Com que el director actual, desconeixedor del mite clàssic segueix en aquesta escena l'anterior film, la fa una mena de serp, quan les clàssiques tenien ales i tot.
Em quedaré amb la del 81 per passar selectivament a l'alumnat quan parlem de l'heroi arquetípic. És curiós com ha canviat Hollywood. La pel·lícula del 81 picava l'ullet a obres de la història de l'art. Per exemple al naixement d'Afrodita.
O el Perseu de Cellini.
Vint-i-nou anys després, Hollywood només es pica l'ullet a sí mateix. Signes dels temps!Quina llàstima!
Comentaris