La Vanguardia publica una entrevista a un especialista en patrimoni. El titular extret de la conversa va d'acord amb la "palpitació" dels temps: la rendibilitat econòmica de la seva conservació. Les runes atrauen turistes i aquests consumeixen estades, menjar, productes de la terra, ... Malgrat aquest titular tan "correcte", una lectura més atenta ens porta a apreciar-hi unes veritats que, ara que és temps de viatjar, prenen una rellevància especial: "Hi ha una cosa que ha fet molt mal sempre, i és que massa sovint considerem vulgar aquelles coses que hem vist tota la vida. Tendim a no donar valor a allò que veiem cada dia, i per aquest mal hi ha una cura clàssica: viatjar una mica i tornar a casa." I quines són aquestes coses que hauríem d'apreciar i no apreciem?: "...una placeta, per una finestra pintada de blavet o perquè hi ha una senyora que estén la roba al balcó. Així de simple. En patrimoni és clau aprendre a mirar-se les coses fugint de la mirada vulgar que tots tenim." Jo aniria més enllà, per viure i ser feliç cal treure's aquesta mirada vulgar i fer el titànic esforç de mirar les coses com si fos la primera vegada, com si fóssim "turistes del quotidià".
Doncs, sí. La Fundació La Caixa prepara una exposició sobre la ciutat romana, que serà itinerant. Sembla que la crisi no és excusa per relegar l'antiguitat per aquesta entitat de crèdit. Esperem que tampoc no sigui excusa per als responsables d'educació a l'hora de planificar hores, cursos i matèries dels centres educatius.
Comentaris