Passa al contingut principal

Els goigs a Sant Fèlix

Una gravació dels goigs a Sant Fèlix. Una mostra de la tradició que s'ha mantingut per l'afany identitari d'una comunitat. Un text carrincló, una història inversemblant i maniquea, una música justieta, són capaços de crear un objecte artístic seguit emocionadament per un col·lectiu amplíssim. Les tradicions tenen un recorregut de vegades sorprenent i difícilment observable. Se m'acut el cas del motiu de la Ilíada arran de la lectura de Pòrtulas. Hi ha un moment que un col·lectiu -la polis grega- fa de les contalles heroiques un senyal identitari.
Vet aquí un suggerent paral·lelisme.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ciutat romana itinerant

Doncs, sí. La Fundació La Caixa prepara una exposició sobre la ciutat romana, que serà itinerant. Sembla que la crisi no és excusa per relegar l'antiguitat per aquesta entitat de crèdit. Esperem que tampoc no sigui excusa per als responsables d'educació a l'hora de planificar hores, cursos i matèries dels centres educatius.

ΧΑΛΕΠΑ ΤΑ ΚΑΛΑ

L'exposició del Museu del Prado 'Entre dioses y hombres' es una bona excusa per al professor Emilio Lledó per tal de fer una exquisida argumentació del lligam essencial per als grecs antics entre els conceptes de bell (καλός) i bo (ἀγαθός). Retorn a Grècia. La Grècia de la llibertat i la justícia, de la bondat i la bellesa. De ben segur que l'Atenes del moment no va ser un paradís, però sí un lloc per formular-lo, discutir-lo i per dirigir-s'hi. Així ho ha entès sempre la nostra cultura, que s'emmiralla no en Grècia sinó en l'ideal grec.