Passa al contingut principal

Educat 1x1, 2.0, ...

S'acaba el curs. Assistim al programa d'actes habitual. Exàmens, lliurament de treballs, reunions d'avaluació, SAGA i altres aplicatius de contingència (sic), butlletins, entrevistes amb alumnes i pares discomformes,... i un ull posat en el curs vinent. Hem sobreviscut a un curs d'1x1. Hi ha hagut recels, bones i males pràctiques, pràctiques nul·les, desconfiances, un funcionament més que acceptable de la xarxa interna del centre -gràcies i moltes felicitats als tècnics interns i externs que ho han propiaciat!-, i un gran interrogant: què hem de fer el curs vinent?
Se'ns ha enviat un mail demanant-nos l'opinió i des del Departament se'ns anuncia la posada en marxa de l'Educat 2.0 que sembla un pedaç forçat per les circumstàncies -no hi ha altra manera d'administrar l'educació fora del bombo i platerets de programes, plans estratègics, projectes, ...?-
El cert és que qualsevol opció és de resultats incerts. Mentre editava aquesta entrada s'han produït un o dos claustres, algun d'ells dedicat a aquest tema. Els arguments que s'hi han presentat són diversos i la major part del professorat sembla estar expectant però amb una tendència dominant a continuar en el projecte 1x1, malgrat que l'enyorança del paper és també molt gran. Un dels arguments que s'hi esgrimeix és el fet que quan parlem de l'1x1 (ordinador i llibre de text digital) estem parlant d'una eina, d'un mitjà per arribar a uns objectius que bàsicament són els mateixos que abans, quan es treballava fonamentalment en paper (llibre i llibreta). Aquest argument es basa en el fet de considerar la tècnica portadora de la informació (tant d'anada com de tornada) com a cosa neutra, que no afecta el fons, allò essencial de l'ensenyament que es pretén donar.
Al llibre "Adeu a la Universitat" de Jordi Llovet s'hi troba una reflexió molt encertada sobre aquesta qüestió. La tècnica mai no és neutra en terme de difusió de la informació. La galàxia Gutemberg va representar un canvi radical en la cultura. Les TIC representen un canvi com a mínim de la mateixa magnitud. En una altra entrada entraré més a fons en les reflexions del professor Llovet.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El pèplum

En Fernando Lillo, que té un blog excel·lent sobre cultura clàssica i d'altres d'especialitzats sobre cinema de temàtica grecoromana i sobre novel·la històrica entre d'altres, ha publicat un llibre sobre les anècdotes presents als films més representatius del gènere pèplum. Aquest és un tema atractiu per a l'alumnat, però menys del que ens pensem els professors. Els hàbits i gustos actuals disten molt dels films dels anys 50, 60, 70 o 80. El cartró pedra i les túniques llargues atrauen fins a cert punt. El gust audiovisual actual tendeix més a recreacions tipus Roma, per als més reflexius, o Spartacus, per als menys exigents i de gust més gore. Segons sembla en el llibre hi falta el comentari d'Àgora, que per sí sola potser mereixeria un volum a part. El llibre és ressenyat al Babelia de El País.

Hipàtia d'Alexandria a l'"Àgora"

Un personatge pot jeure en la quietud del temps pretèrit, a punt de caure en l'anonimat absolut (que un dia ens ens esborrarà a tots - memento ...-), i ve un cineasta agosarat que el converteix en metàfora del seu propi temps. L'arrenca d'aquell passat estrany i apassionant i el plantifica al mig de l' Àgora o sia, al mig de l'opinió pública del segle XXI, al mig dels fòrums (traducció llatina d'ἄγορα, que denomina aquests guirigalls que omplen la web 2.0). Doncs bé, ja tenim l' Amenabar que ens ha agafat la Hipàtia que dormia en venerables manuscrits i eruditíssimes obres i també en exposicions feministes, i n'ha fet un pèplum-metàfora. Pèplum perquè està ambientada entre els segles IV i V de la nostra era i metàfora perquè centra el seu guió en el fanatisme.