Passa al contingut principal

Soló, Soló,... dóna'ls un cop de mà!

Avui que, una altra vegada, els nostres caps d'estat es reuniran per trobar una solució als problemes econòmics del continent, i després d'escoltar en innúmeres tertúlies les possibles sortides, plantejo el que recordo d'un tema estudiat en Textos Grecs de 3r de Filologia Clàssica, per allà l'any 83 o 84. Eren els textos de Soló, un dels Set Savis de Grècia, que va aconseguir pacificar la ciutat d'Atenes. 
En aquella època la ciutat era el món d'ara. Vivim en una Atenes global, en desequilibri, amb els "mercats" (financers i especuladors) a una banda i els "indignats" a l'altra. Un munt de gent que cada cop es decanta més cap a la indignació ens trobem entremig, com Soló. Què buscava aleshores tothom? Un tirà, un savi que els resolgués el problema. Els aristòcrates-mercats volien una mà dura, el demos-poble indignat algú que fes justícia. Soló odiava els tirans i la tirania. Va deixar-los unes lleis i va marxar d'Atenes. Quines foren aquestes lleis? Ens ho diu Plutarc:

τοῦτο γὰρ ἐποιήσατο πρῶτον πολίτευμα, γράψας τὰ μὲν ὑπάρχοντα τῶν χρεῶν ἀνεῖσθαι, ...
Plutarc, Vida de Soló, XV, 3

Va fer aquest primer decret: que els deutes existents s'abolissin...

Direm més sobre Soló en un altre articles

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest estiu no parem

Es veu que a l'estiu és temps de treure a airejar els clàssics. Ja va bé. La Vanguardia es fa ressò de la traducció d'Heròdot a La Magrana, dos volums del qual ja formen part de la meva biblioteca. Mica a mica anem tenint en català tots els clàssics del cànon. Com podia ser que no hi fos Heròdot? En els meus estudis de filologia grega (1981-1986) no hi havia ni la Ilíada (que ara s'està endegant), ni Hesíode, ni la Lírica arcaica, ni Heròdot, ... Tot i tenir una gran biblioteca -la Bernat Metge- la cultura catalana tenia també grans llacunes que es van omplint.

Súnion!

Qui no vegi extraordinari això que hem fet avui és perquè ja és un "seglevintiunauta". Jo que sóc del segle XX me n'admiro i reverencio aquest progrés. Un progrés on hi falta selecció, excel·lència, ànsia-d'elit, ... potser sí. Però al cap i a la fi un accés al lloc, a la informació precisa i segura i la llibertat de moviment -també cal dir que previ pagament, esclar. Amb retard hem aterrat a Atenes a les 16,00 aproximadament hora local. A les 17,00 arribàvem a l'hotel. Un hotel amb llums i ombres a la costa oriental de l'Àtica. A les 17,30 féiem un bany a la piscina i les 20,15 arribàvem a Súnion després de travessar la regió poblada d'oliveres i desastres urbanístics, però al cap i a la fi, l'Àtica.