Una sorpresa al pati del Museu Romàntic (Can Papiol) de Vilanova i la Geltrú.

Diumenge passat vam visitar el Museu Can Papiol de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d'una casa noble del casc antic de la població molt ben conservada en tots els seus àmbits. La visita és guiada i, atès que érem un nombre reduït, vam poder accedir a alguns racons, com la biblioteca, que estan vedats a grups nombrosos. Tot un privilegi. El cas és que just abans de l'hora d'inici, les 11,00h, vam estar fent temps al pati, un espai més aviat neoclàssic, que no pas romàntic. Allà hi destaquen algunes escultures i relleus de tema mitològic. Segons ens va dir el guia després, aquelles peces provenen de la finca del parc barceloní del Laberint d'Horta, i no se sap per quin cas atzarós van anar a parar allà. Es tracta de dues escultures exemptes i dos alt-relleus. Totes elles apareixen catalogades al web Museus en línia, que tot sigui dit, representa un esforç ingent per a sistematitzar la informació d'allò que mostren els nostres museus. Ara bé, precisament, la informació que es dóna d'una de les peces en aquesta base de dades és del tot errònia pel que fa al tema que tracta. Qualsevol alumne de segon de batxillerat de Llatí reconeixeria aquesta escena. Disculpeu el clarobscur:

En ella s'aprecia Eneas portant en braços el seu pare Anquises, mentre el petit Ascani els acompanya al davant i Creüsa al darrera. Per què és aquesta l'escena? Perquè en la iconografia clàssica no n'hi ha d'altra amb aquesta tipologia de protagonistes i, a més, per acabar d'assegurar-ho, Anquises porta amb ell les imatges dels déus familiars. Fixeu-vos en el detall:

Eneas, Anquises i els déus Lars

A la mà de l'ancià treuen el cap el que serien segons l'escultor els déus familiars: una figura que branda una llança i una mena de trident que surt del darrera. Deuria pensar l'artista en una Minerva i un Neptú? Sigui el que sigui, el que l'escultor va plasmar va ser l'èxode familiar d'una branca de la família reial troiana encapçalada per Eneas.
Doncs bé, què en diu el Museus en línia d'aquesta obra? Doncs això: "Gran plafó rectangular en alt relleu confeccionat amb marbre de Carrara, representant una escena de la destrucció de Troia segons el relat de La Ilíada d'Homer. Al centre, Menelao amb la indumentària de guerrer, porta sobre les seves espatlles el cos del vell Patrodo, antic pretendent d'Helena, que els segueix força trista i apenada. A l'esquerra, la figura d'un nen els acompanya. Al fons, queda esbossada l'escena de l'incendi de la ciutat, d'on es poden apreciar diferents edificis fumejants, escenes de lluita,..."
No sabem qui n'és l'autor però és clar que els intèrprets de les obres d'art en aquests portals oficials i mereixedors de crèdit haurien d'estar familiaritzats amb la literatura clàssica. En primer lloc, caldria dir que està inspirat en l'Eneida de Virgili i no pas en la Ilíada d'Homer. Homer no descriu la fugida dels Troians i tampoc dels grecs, ja que aquests en foren els vencedors. Entenem que el citat Patrodo és Pàtrocle, el dissortat amic d'Aquil·les que mor a mans d'Hèctor. En qualsevol cas, Pàtrocle no és vell, sinó bell i jove, per tant quedaria descartat com a figurant en aquesta escena.La identificació de la figura femenina amb Helena, només pot explicar-se perquè hi ha la confusió amb Menelau, el seu espòs, no pas perquè Patrocle n'hagués estat pretendent. S'explicaria la confusió perquè, en efecte, hi ha a la Ilíada en el cant XVII la lluita al voltant del cos de Patrocle, en la qual Menelau hi té un paper destacat. Si fos així, què hi fa però Helena enmig d'un combat obert? I el nen?

Cal canviar la informació. No només la viquipèdia fa córrer falses veritats...