Salta al contingut principal

En guàrdia, clàssics!

El programa de Catalunya Ràdio En guàrdia està dedicant últimament monogràfics a temes d'història de Grècia i de Roma. Fa uns dies va emetre un programa sobre l'Anàbasi de Xenofont.
L'últim programa va estar dedicat a Ciceró. Ciceró ve a ser, per a mi, el personatge de l'Antigor de qui coneixem més detalls de la seva vida pública i privada. És cert que moltes de les dades que conservem han estat transmeses per les seves pròpies obres, de manera que el que posseïm és la imatge que segurament ell va voler que es transmetés a la posteritat. Potser aquest és el secret de Ciceró, la voluntat de passar a la posteritat, de deixar empremta en el seu temps, de ser un exemple per a les futures generacions de romans, que venim a ser en últim terme també nosaltres. Aquesta voluntat de perduració ve combinada amb el reflex de valoracions diverses sobre les seves actuacions. I aquestes dades diverses sobre ell mateix ens el fan percebre com un home estranyament modern, amb uns ideals clars però amb una pràctica política de resultats qüestionables. Un home que, immers en el seu temps convuls, va anar prenent decisions, d'acord amb els seus ideals i d'acord també amb la seva situació social i econòmica. Això ens fa un retrat del personatge desde moltes vessants, molt proper i molt reconeixible des de la nostra realitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sísifo debe abandonar la roca, de Ernesto Ekaizer en Público | Reggio's

Sísifo debe abandonar la roca, de Ernesto Ekaizer en Público | Reggio's El vell mite del sense-sentit ara aplicat a l'economia. Els grecs, els autors de la nostra mitologia, que són creditors d'uns drets d'autoria equivalents als 2500 anys o més d'usdefruit dels seus somnis col·lectius per part de quasi tota la humanitat, es troben en la misèria. Potser ara estan assenyalant el camí a les classes populars de tota la zona euro. Potser, com ha estat fent la nostra cultura al llarg de la història, ens haurem d'emmirallar en el que ells facin en aquest moment crític.

Una sorpresa al pati del Museu Romàntic (Can Papiol) de Vilanova i la Geltrú.

Diumenge passat vam visitar el Museu Can Papiol de Vilanova i la Geltrú . Es tracta d'una casa noble del casc antic de la població molt ben conservada en tots els seus àmbits. La visita és guiada i, atès que érem un nombre reduït, vam poder accedir a alguns racons, com la biblioteca, que estan vedats a grups nombrosos. Tot un privilegi. El cas és que just abans de l'hora d'inici, les 11,00h, vam estar fent temps al pati, un espai més aviat neoclàssic, que no pas romàntic. Allà hi destaquen algunes escultures i relleus de tema mitològic. Segons ens va dir el guia després, aquelles peces provenen de la finca del parc barceloní del Laberint d'Horta, i no se sap per quin cas atzarós van anar a parar allà. Es tracta de dues escultures exemptes i dos alt-relleus. Totes elles apareixen catalogades al web Museus en línia , que tot sigui dit, representa un esforç ingent per a sistematitzar la informació d'allò que mostren els nostres museus. Ara bé, precisament, la informac...