En Jordi Llovet -professor afamat a la meva època d'estudiant, malgrat que no va a tenir-me com a alumne- ha abandonat aquesta setmana la crítica literària, des de la qual ens obsequia amb articles impagables. Per via de la política universitària, arriba al moll de l'os del debat sociocultural a les societats occidentals. Bolonya, el pla, no ha de ser criticat per l'homologació dels estudis arreu d'Europa: això és un guany. El pla, diu ell, ha de ser criticat pel menysteniment que fa de les Humanitats en el conjunt del sistema universitari. Quin paper han de jugar les Humanitats en les elits que dirigiran el país? Ens encaminem al món en què els científics, els economistes, els juristes, els filòlegs del "this book is on the table" -aguda categorització de certs estudiants de filologia germànica- seran ignorants del pòsit cultural que Occident ha generat en els darrers dos mil cinc-cents anys?
Des de les aules de secundària el problema es percep des d'una altra vessant. L'alumnat brillant, capaç, motivat, interessat, fuig majoritàriament del 4t ESO i batxillerat d'humanitats (l'itinerari de les literatures, les llengües clàssiques, les llengües modernes...). Per quines causes? N'hi deu haver d'endògenes al centre educatiu i d'exògenes. Entre les primeres, la poca valoració que en cada centre tenen les Humanitats. Caldria vendre el discurs d'en Llovet (la importància de les Humanitats en la formació general en tots els ordres de la vida) en tots i cadascun dels centres educatius. Aquesta és feina nostra, dels docents de secundària, que toparà de ben segur amb un discurs dominant nascut fora del centre educatiu, exògen per tant, que valora l'educació en funció del lloc de treball a què donarà accés i al sou que s'obtindrà exercint-lo. A aquest discurs, crònic en certes capes baixes i mitjanes de la població que han accedit en les dues últimes generacions a l'ensenyament secundari i superior, s'hi afegeixen les decisions que prenen els polítics amb el persistent argument de la competitivitat i del valor afegit. Pel que dedueixo de l'article, el Pla Bolonya va en aquesta direcció i les Humanitats sembla que hi estan de més, pel seu component generalista i crític.
Pinten bastos.
Des de les aules de secundària el problema es percep des d'una altra vessant. L'alumnat brillant, capaç, motivat, interessat, fuig majoritàriament del 4t ESO i batxillerat d'humanitats (l'itinerari de les literatures, les llengües clàssiques, les llengües modernes...). Per quines causes? N'hi deu haver d'endògenes al centre educatiu i d'exògenes. Entre les primeres, la poca valoració que en cada centre tenen les Humanitats. Caldria vendre el discurs d'en Llovet (la importància de les Humanitats en la formació general en tots els ordres de la vida) en tots i cadascun dels centres educatius. Aquesta és feina nostra, dels docents de secundària, que toparà de ben segur amb un discurs dominant nascut fora del centre educatiu, exògen per tant, que valora l'educació en funció del lloc de treball a què donarà accés i al sou que s'obtindrà exercint-lo. A aquest discurs, crònic en certes capes baixes i mitjanes de la població que han accedit en les dues últimes generacions a l'ensenyament secundari i superior, s'hi afegeixen les decisions que prenen els polítics amb el persistent argument de la competitivitat i del valor afegit. Pel que dedueixo de l'article, el Pla Bolonya va en aquesta direcció i les Humanitats sembla que hi estan de més, pel seu component generalista i crític.
Pinten bastos.
Comentaris