És clar que el desenvolupament econòmic de les viles, comarques, regions, comunitats autònomes, etc., es basa sovint en l'expansió immobiliària i urbanística. Doncs bé, Sòria, que no pot deixar passar gaire trens per a progressar en el món de l'economia i això que ara en diuen societat del coneixement, preveu fer arribar un complex econòmic-residencial fins al mateix jaciment arqueològic de la ciutat celtíbera. D'opinions, ja ho veieu, n'hi ha per tots els gustos. Un exemple més del conflicte permanent entre el progrés i el respecte envers el passat.
El malestar al món educatiu trascendeix cada cop més a l'espai públic. El problema és que enlloc no veig la proposta de solucions a aquest diagnòstic tan pèssim. De nou La Vanguardia ens ofereix el retrat de la vida quotidiana d'un insitut. De tan real, és com si ho estigués vivint... Serà perquè ho visc cada dia, però amb menor severitat -potser- que els docents que es descriuen en el reportatge. Ara, els elements són els mateixos: mala conducta a classe, enfrontament amb el professorat, pares i mares absents, desencontres entre els docents i l'equip directiu a l'hora d'afrontar aquests problemes, etc. Avui, un article de Rafael Argullol tracta també sobre la qualitat del sistema educatiu. Carrega les tintes sobre tothom, però sobretot, sobre el vici extès d'atribuir sempre la culpa a l'altre. Des del punt de vista del professorat, la manera més digna d'encarar aquesta mena d'apocalipsi és impartir amb estoicisme la nostra matèria, desvetllar -si e
Comentaris