Passa al contingut principal

LLOVET I PORTULAS

En Llovet continua en la línia -oberta ja fa uns quants dies- de la crítica al Pla Bolonya, tot oposant a la Universitat que prepara, la seva visió humanista. Quin paper hi jugaran les humanitats (enteses com a tals, l'estudi del món clàssic -llengües i literatures grega i romana-, de la filosofia, de la història, de la història de l'art, ...) en la formació dels futurs universitaris? Aquests aprenentatges apareixeran únicament a l'ensenyament secundari, que ja apareix fortament especialitzat arran de l'última reforma del pla d'estudis? És a dir, cal concebre les elits tècniques, econòmiques, empresarials del futur, absolutament ignorants en humanitats?
Jo entenc que en el futur immediat serà així i, crec, que ja és així en el nostre present. Les elits econòmiques i polítiques del nostre país no sembla que hagin rebut cap formació mínimament aprofundida sobre aquestes matèries; per exemple, el discurs oral de la majoria d'ells és lamentable, caòtic i ple de consignes dictades per assessors tan poc formats com ells. Escolteu Montilla, Zapatero, l'inefable Solbes o el macarrònic Saura, en referència als polítics. Els economistes ja no els treuen gaire. Probablement perquè no tenen gaire cosa a dir fora de resultats econòmics o presumptes resultats i previsions econòmiques que després resulten errònies.
Segurament el futur de les humanitats ja no es trobi en els currícula oficials sinó en els cursos i estudis que un pugui fer fora de les institucions regulars. Potser la gent de clàssiques hauríem d'obrir acadèmies d'humanitats per atreure aquestes elits i guanyar-les no a base de qualificacions acadèmiques sinó de qualificacions humanes. Una mena d'apostolat, vaja!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ciutat romana itinerant

Doncs, sí. La Fundació La Caixa prepara una exposició sobre la ciutat romana, que serà itinerant. Sembla que la crisi no és excusa per relegar l'antiguitat per aquesta entitat de crèdit. Esperem que tampoc no sigui excusa per als responsables d'educació a l'hora de planificar hores, cursos i matèries dels centres educatius.

ΧΑΛΕΠΑ ΤΑ ΚΑΛΑ

L'exposició del Museu del Prado 'Entre dioses y hombres' es una bona excusa per al professor Emilio Lledó per tal de fer una exquisida argumentació del lligam essencial per als grecs antics entre els conceptes de bell (καλός) i bo (ἀγαθός). Retorn a Grècia. La Grècia de la llibertat i la justícia, de la bondat i la bellesa. De ben segur que l'Atenes del moment no va ser un paradís, però sí un lloc per formular-lo, discutir-lo i per dirigir-s'hi. Així ho ha entès sempre la nostra cultura, que s'emmiralla no en Grècia sinó en l'ideal grec.