RES NOVAE

El programa de Catalunya Ràdio En guàrdia està dedicant últimament monogràfics a temes d'història de Grècia i de Roma. Fa uns dies va emetre un programa sobre l'Anàbasi de Xenofont. L'últim programa va estar dedicat a Ciceró . Ciceró ve a ser, per a mi, el personatge de l'Antigor de qui coneixem més detalls de la seva vida pública i privada. És cert que moltes de les dades que conservem han estat transmeses per les seves pròpies obres, de manera que el que posseïm és la imatge que segurament ell va voler que es transmetés a la posteritat. Potser aquest és el secret de Ciceró, la voluntat de passar a la posteritat, de deixar empremta en el seu temps, de ser un exemple per a les futures generacions de romans, que venim a ser en últim terme també nosaltres. Aquesta voluntat de perduració ve combinada amb el reflex de valoracions diverses sobre les seves actuacions. I aquestes dades diverses sobre ell mateix ens el fan percebre com un home estranyament modern, amb uns ideal...

Potser és la primavera? Pot ser que torni a tocar posar una mica de romans i grecs a primer terme, ... La Vanguardia ens obsequia amb amb un reportatge sobre el sexe al món grecoromà al capçal del seu Estilos de vida. És un reportatge un xic superficial que incideix en tota una sèrie de tòpics i no tan tòpics: la separació entre sexe i amor, i entre matrimoni i amor, la multisexualitat que es desprèn dels testimonis que conservem, ... Però, malgrat el nostre complex d'inhibits, reprimits, o com vulgui dir-se'n que traspuen aquests reportatges, hi ha una dada important que abona el progrés en aquest camp i la millor situació actual que la del món grecoromà, i és la tendència actual al respecte per l'altre en les relacions sexuals i, per tant, al consens en aquestes relacions. Tendència que no sempre triomfa:les notícies de violències de gènere, etc. així ho demostren. Conseqüència d'aquest respecte és l'assumpció d'un paper i d'un paper actiu de la dona ...

Article de El País sobre l'allau d'ordinadors que està caient a TOTS els països sudamericans. Algunes coses sorprenents de l'article. Els ordinadors són oferts/venuts per empreses nordamericanes a un preu -atenció!!!- de 188$, és a dir, 140€. Com és que aquí en paguem 300€?. Veig un gran interès dels EEUU per digitalitzar Amèrica com una continuació del "América para los americanos", (com una nova colonització?). Una altra cosa sorprenent: les crítiques que es fan al programa, només una d'elles és exportable al nostre país, la necessitat de formació dels mestres/professors. Això significa que és un punt clau que nosaltres també hem de resoldre. Les altres crítiques al programa, crec, les podem obviar. Per tant, als detractors i escèptics de casa nostra cal dir-los, en primer lloc, que no podem quedar-nos enrera i, en segon lloc, cal dominar els mitjans -formació del professorat- per poder millorar els objectius.

L'Antoni Puigverd fa una visió apocalíptica de l'educació a casa nostra. Davant d'un diagnòstic pèssim proposa "ordre" (públic) i "coneixements". Té raó si contemplem l'escola/insitut com una transmissora de coneixements. El problema és que l'escola cada cop és més coses: centre social (assistencial) on es conviu i on s'adquireixen les competències (no només els coneixements) per funcionar a nivell ciutadà i intel·lectual. És a dir, que aquests objectius que proposa potser estan molt bé en un article de mitja pàgina, però mereixen una exposició de matisos més àmplia. Barrejar en aquesta apolcalipsi el tema dels ordinadors em sembla una mica facilot.

Avui El País publica un reportatge sobre les deficiències del nostre sistema educatiu. La novetat de l'anàlisi rau en una cosa que fa temps que es parla entre els professionals de l'educació: els dèficits de l'alumnat de secundària es podrien corregir amb una bona prevenció des de primària. La meva opinió és que segurament rebaixaríem força l'abandonament i el fracàs escolars. Però hi ha un factor clau també sobre el que cal incidir: l'entorn social (barri, carrer, ...) i familiar que envolta l'alumnat que fracassa. Calen recursos...

El programa "En guàrdia" de Catalunya Ràdio va glossar l'expedició dels Deu Mil. És d'aquelles perles que de tant en tant els mitjans públics ens ofereixen per acostar al gran públic aquells fets tan estranys i de vegades incomprensibles. Els meus sentiments envers l'Anàbasi provenen de molt enllà .