Passa al contingut principal

En guàrdia, clàssics!

El programa de Catalunya Ràdio En guàrdia està dedicant últimament monogràfics a temes d'història de Grècia i de Roma. Fa uns dies va emetre un programa sobre l'Anàbasi de Xenofont.
L'últim programa va estar dedicat a Ciceró. Ciceró ve a ser, per a mi, el personatge de l'Antigor de qui coneixem més detalls de la seva vida pública i privada. És cert que moltes de les dades que conservem han estat transmeses per les seves pròpies obres, de manera que el que posseïm és la imatge que segurament ell va voler que es transmetés a la posteritat. Potser aquest és el secret de Ciceró, la voluntat de passar a la posteritat, de deixar empremta en el seu temps, de ser un exemple per a les futures generacions de romans, que venim a ser en últim terme també nosaltres. Aquesta voluntat de perduració ve combinada amb el reflex de valoracions diverses sobre les seves actuacions. I aquestes dades diverses sobre ell mateix ens el fan percebre com un home estranyament modern, amb uns ideals clars però amb una pràctica política de resultats qüestionables. Un home que, immers en el seu temps convuls, va anar prenent decisions, d'acord amb els seus ideals i d'acord també amb la seva situació social i econòmica. Això ens fa un retrat del personatge desde moltes vessants, molt proper i molt reconeixible des de la nostra realitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ΧΑΛΕΠΑ ΤΑ ΚΑΛΑ

L'exposició del Museu del Prado 'Entre dioses y hombres' es una bona excusa per al professor Emilio Lledó per tal de fer una exquisida argumentació del lligam essencial per als grecs antics entre els conceptes de bell (καλός) i bo (ἀγαθός). Retorn a Grècia. La Grècia de la llibertat i la justícia, de la bondat i la bellesa. De ben segur que l'Atenes del moment no va ser un paradís, però sí un lloc per formular-lo, discutir-lo i per dirigir-s'hi. Així ho ha entès sempre la nostra cultura, que s'emmiralla no en Grècia sinó en l'ideal grec.

Graffiti a Gades

Hi ha coses que travessen com un fil d'or o de porqueria tota la història de la humanitat. En aquests temps de crisi econòmica, en què sembla que uns quants (molts) espavilats s'han folrat a base de comissions i primes per vendre productes financers "tòxics" (és a dir, crèdits en base a cap garantia i que mai no seran retornats ), temps en què aquest fil (de porqueria) emergeix en forma d'ambició i menyspreu pel feble, d'egoisme i d'irresponsabilitat, sorgeix com una mena d'oracle una inscripció a Gades, a l'excavació del seu teatre romà. Hi diu LATRO BE. Atenció alumnes de 1r btx: un mot de la 3a "latro, -onis"! Les sigles BE sembla que deuen fer referència a Balbus , un conegut romà amic d'August i oriund d'aquesta ciutat andalusa, que probablement devia alguns diners. Potser al picapedrer que ho va escriure? No puc evitar de posar aquesta escena hil·larant de la Vida de Brian, en què els graffitis hi juguen un paper fonamental.