Passa al contingut principal

Morbus, -i

Potser és la primavera? Pot ser que torni a tocar posar una mica de romans i grecs a primer terme, ... La Vanguardia ens obsequia amb amb un reportatge sobre el sexe al món grecoromà al capçal del seu Estilos de vida. És un reportatge un xic superficial que incideix en tota una sèrie de tòpics i no tan tòpics: la separació entre sexe i amor, i entre matrimoni i amor, la multisexualitat que es desprèn dels testimonis que conservem, ... Però, malgrat el nostre complex d'inhibits, reprimits, o com vulgui dir-se'n que traspuen aquests reportatges, hi ha una dada important que abona el progrés en aquest camp i la millor situació actual que la del món grecoromà, i és la tendència actual al respecte per l'altre en les relacions sexuals i, per tant, al consens en aquestes relacions. Tendència que no sempre triomfa:les notícies de violències de gènere, etc. així ho demostren. Conseqüència d'aquest respecte és l'assumpció d'un paper i d'un paper actiu de la dona "ciutadana" (entès aques terme com la dona normal) en les relacions sexuals. La dona no és ja -amb totes les conseqüències que això comporta- la fàbrica de ciutadans, sinó un subjecte de drets i deures iguals als de l'home en el camp de la sexualitat.
És a dir, que tot i l'atractiu de les anècdotes, la sorpresa davant la desinhibició que ostentaven, etc., el sexe actual, com a concepte, més que com a pràctica, supera el que els antics ens han llegat.
En el mateix número d'Estilos, hi ha un reportatge sobre l'illa de Lesbos. Potser, han volgut explotar el reclam del gentilici en relació a l'article anterior.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EDUCACIÓ: DE NOU A LA PICOTA

El malestar al món educatiu trascendeix cada cop més a l'espai públic. El problema és que enlloc no veig la proposta de solucions a aquest diagnòstic tan pèssim. De nou La Vanguardia ens ofereix el retrat de la vida quotidiana d'un insitut. De tan real, és com si ho estigués vivint... Serà perquè ho visc cada dia, però amb menor severitat -potser- que els docents que es descriuen en el reportatge. Ara, els elements són els mateixos: mala conducta a classe, enfrontament amb el professorat, pares i mares absents, desencontres entre els docents i l'equip directiu a l'hora d'afrontar aquests problemes, etc. Avui, un article de Rafael Argullol tracta també sobre la qualitat del sistema educatiu. Carrega les tintes sobre tothom, però sobretot, sobre el vici extès d'atribuir sempre la culpa a l'altre. Des del punt de vista del professorat, la manera més digna d'encarar aquesta mena d'apocalipsi és impartir amb estoicisme la nostra matèria, desvetllar -si e

L'arqueologia es corregeix

No han passat ni dos dies i veus importants de l'arqueologia italiana han corregit allò que semblava una ensarronada majúscula. La tomba que s'ha trobat no pot ser de Maximus i difícilment d'algú que s'hi assemblava. En el nostre temps, en què es busca com sigui la notorietat, cal saber destriar bé el gra de la palla, perquè no ens donin gat per llebre.

El pèplum

En Fernando Lillo, que té un blog excel·lent sobre cultura clàssica i d'altres d'especialitzats sobre cinema de temàtica grecoromana i sobre novel·la històrica entre d'altres, ha publicat un llibre sobre les anècdotes presents als films més representatius del gènere pèplum. Aquest és un tema atractiu per a l'alumnat, però menys del que ens pensem els professors. Els hàbits i gustos actuals disten molt dels films dels anys 50, 60, 70 o 80. El cartró pedra i les túniques llargues atrauen fins a cert punt. El gust audiovisual actual tendeix més a recreacions tipus Roma, per als més reflexius, o Spartacus, per als menys exigents i de gust més gore. Segons sembla en el llibre hi falta el comentari d'Àgora, que per sí sola potser mereixeria un volum a part. El llibre és ressenyat al Babelia de El País.