Passa al contingut principal

Morbus, -i

Potser és la primavera? Pot ser que torni a tocar posar una mica de romans i grecs a primer terme, ... La Vanguardia ens obsequia amb amb un reportatge sobre el sexe al món grecoromà al capçal del seu Estilos de vida. És un reportatge un xic superficial que incideix en tota una sèrie de tòpics i no tan tòpics: la separació entre sexe i amor, i entre matrimoni i amor, la multisexualitat que es desprèn dels testimonis que conservem, ... Però, malgrat el nostre complex d'inhibits, reprimits, o com vulgui dir-se'n que traspuen aquests reportatges, hi ha una dada important que abona el progrés en aquest camp i la millor situació actual que la del món grecoromà, i és la tendència actual al respecte per l'altre en les relacions sexuals i, per tant, al consens en aquestes relacions. Tendència que no sempre triomfa:les notícies de violències de gènere, etc. així ho demostren. Conseqüència d'aquest respecte és l'assumpció d'un paper i d'un paper actiu de la dona "ciutadana" (entès aques terme com la dona normal) en les relacions sexuals. La dona no és ja -amb totes les conseqüències que això comporta- la fàbrica de ciutadans, sinó un subjecte de drets i deures iguals als de l'home en el camp de la sexualitat.
És a dir, que tot i l'atractiu de les anècdotes, la sorpresa davant la desinhibició que ostentaven, etc., el sexe actual, com a concepte, més que com a pràctica, supera el que els antics ens han llegat.
En el mateix número d'Estilos, hi ha un reportatge sobre l'illa de Lesbos. Potser, han volgut explotar el reclam del gentilici en relació a l'article anterior.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EPICUR, NOVAMENT EDITAT

La professora de la UB Montserrat Jufresa ha traduït novament els fragments d'Epicur. En Jordi Llovet, ex-professor de la mateixa Universitat, i crític literari -dels pocs que queden que ens parla quasi setmanalment dels clàssics- entre moltes d'altres ocupacions, ens fa una ressenya del llibre i ens il·lustra de manera molt didàctica -hi ha habilitats que mai no es perden- sobre quina és l'ètica que proposava Epicur i d'on prové la mala fama que la cultura occidental, en part, li ha atribuït i en responsabilitza, amb tota la raó, les tradicions platònica i aristotèlica que -no ens enganyem- el cristianisme va prestigiar pel damunt d'altres corrents més materialistes.

L'arqueologia es corregeix

No han passat ni dos dies i veus importants de l'arqueologia italiana han corregit allò que semblava una ensarronada majúscula. La tomba que s'ha trobat no pot ser de Maximus i difícilment d'algú que s'hi assemblava. En el nostre temps, en què es busca com sigui la notorietat, cal saber destriar bé el gra de la palla, perquè no ens donin gat per llebre.