Salta al contingut principal

Entrades

Soló, Soló,... dóna'ls un cop de mà!

Avui que, una altra vegada, els nostres caps d'estat es reuniran per trobar una solució als problemes econòmics del continent, i després d'escoltar en innúmeres tertúlies les possibles sortides, plantejo el que recordo d'un tema estudiat en Textos Grecs de 3r de Filologia Clàssica, per allà l'any 83 o 84. Eren els textos de Soló, un dels Set Savis de Grècia, que va aconseguir pacificar la ciutat d'Atenes.  En aquella època la ciutat era el món d'ara. Vivim en una Atenes global, en desequilibri, amb els "mercats" (financers i especuladors) a una banda i els "indignats" a l'altra. Un munt de gent que cada cop es decanta més cap a la indignació ens trobem entremig, com Soló. Què buscava aleshores tothom? Un tirà, un savi que els resolgués el problema. Els aristòcrates-mercats volien una mà dura, el demos-poble indignat algú que fes justícia. Soló odiava els tirans i la tirania. Va deixar-los unes lleis i va marxar d'Atenes. Quines foren ...

Educat 1x1, 2.0, ...

S'acaba el curs. Assistim al programa d'actes habitual. Exàmens, lliurament de treballs, reunions d'avaluació, SAGA i altres aplicatius de contingència (sic), butlletins, entrevistes amb alumnes i pares discomformes,... i un ull posat en el curs vinent. Hem sobreviscut a un curs d'1x1. Hi ha hagut recels, bones i males pràctiques, pràctiques nul·les, desconfiances, un funcionament més que acceptable de la xarxa interna del centre -gràcies i moltes felicitats als tècnics interns i externs que ho han propiaciat!-, i un gran interrogant: què hem de fer el curs vinent? Se'ns ha enviat un mail demanant-nos l'opinió i des del Departament se'ns anuncia la posada en marxa de l'Educat 2.0 que sembla un pedaç forçat per les circumstàncies -no hi ha altra manera d'administrar l'educació fora del bombo i platerets de programes, plans estratègics, projectes, ...?- El cert és que qualsevol opció és de resultats incerts. Mentre editava aquesta entrada s...

Ciutat romana itinerant

Doncs, sí. La Fundació La Caixa prepara una exposició sobre la ciutat romana, que serà itinerant. Sembla que la crisi no és excusa per relegar l'antiguitat per aquesta entitat de crèdit. Esperem que tampoc no sigui excusa per als responsables d'educació a l'hora de planificar hores, cursos i matèries dels centres educatius.

El llac subterrani de Tarraco

Tarraco i l'aigua, vet aquí un misteri mig resolt, mig per resoldre. Un llac subterrani d'aigua dolça ocupa el centre de l'antiga ciutat, a 30 m. de profunditat. L'únic aqüeducte que s'ha trobat, el que passa sobre les arcades del Pont del Diable, sembla que devia ser insuficient per abastir una capital de província.

Després de l'excavació...

Un equip d'arqueòlegs ha estat furgant en el subsòl de la Catedral de Tarragona a la recerca dels vestigis del temple d'August. Durant aquest temps ha anat publicant les troballes a un blog . Ara que han tornat a cobrir la cata feta en el paviment, serà l'hora de mostrar les conclusions a què es pot arribar. De moment la Vanguardia en fa un reportatge divulgatiu sense entrar en gaire detalls. Cal dir que l'obra ha tingut els seus detractors.

L'home feliç

...θνητὸν ὄντ' ἐκείνην τὴν τελευταίαν ἰδεῖν ἡμέραν ἐπισκοποῦντα μηδέν'ὀλβίζειν, πρὶν ἄν τέρμα τοῦ βίου περάσῃ μηδὲν ἀλγεινὸν παθών. Sòfocles, Èdip Rei (1528-1530) ...Ultima semper exspectanda dies homini est, dicique beatus ante obitum nemo supremaque funera debet. Ovidi, Metamorfosis, 3, 135 Un article de Babelia reviu un pensament clàssic molt arrelat: feliç només pot ser considerat aquell que ja ha exhaurit els seus dies. Només després de la mort podem judicar i convertir en exemple les persones conegudes. Fa uns dies en Quim Monzó , amb el seu to sorneguer, feia una reflexió similar de la imatge que post mortem donem els humans.

El pèplum

En Fernando Lillo, que té un blog excel·lent sobre cultura clàssica i d'altres d'especialitzats sobre cinema de temàtica grecoromana i sobre novel·la històrica entre d'altres, ha publicat un llibre sobre les anècdotes presents als films més representatius del gènere pèplum. Aquest és un tema atractiu per a l'alumnat, però menys del que ens pensem els professors. Els hàbits i gustos actuals disten molt dels films dels anys 50, 60, 70 o 80. El cartró pedra i les túniques llargues atrauen fins a cert punt. El gust audiovisual actual tendeix més a recreacions tipus Roma, per als més reflexius, o Spartacus, per als menys exigents i de gust més gore. Segons sembla en el llibre hi falta el comentari d'Àgora, que per sí sola potser mereixeria un volum a part. El llibre és ressenyat al Babelia de El País.