L'endemà de la primera gran victòria del Barça a la temporada que comença, El País Semanal publica un llarg article de David Trueba -gran amic seu- sobre Pep Guardiola. La gran virtut dels homes públics com ell és saber abstreure's d'aquesta dimensió i centrar-se en allò que realment els ha empès cap a la fama, que és el dia a dia, allò tan pesat que tots patirem a partir del setembre. Valgui'ns el relat de Trueba i la figura indiscutible de Guardiola per encarar aquest principi de curs d'una manera decidida.
El malestar al món educatiu trascendeix cada cop més a l'espai públic. El problema és que enlloc no veig la proposta de solucions a aquest diagnòstic tan pèssim. De nou La Vanguardia ens ofereix el retrat de la vida quotidiana d'un insitut. De tan real, és com si ho estigués vivint... Serà perquè ho visc cada dia, però amb menor severitat -potser- que els docents que es descriuen en el reportatge. Ara, els elements són els mateixos: mala conducta a classe, enfrontament amb el professorat, pares i mares absents, desencontres entre els docents i l'equip directiu a l'hora d'afrontar aquests problemes, etc. Avui, un article de Rafael Argullol tracta també sobre la qualitat del sistema educatiu. Carrega les tintes sobre tothom, però sobretot, sobre el vici extès d'atribuir sempre la culpa a l'altre. Des del punt de vista del professorat, la manera més digna d'encarar aquesta mena d'apocalipsi és impartir amb estoicisme la nostra matèria, desvetllar -si e
Comentaris