En Francesc de Carreras exposa la seva visió del que ha de ser l'educació. És una visió contracorrent del que avui es porta. Podríem dir que és una visió tradicional de l'educació i ésp er això que evoca el sistema universitari alemany que pel que sembla ha rebutjat el pla Bolonya. Sorprèn el que diu sobre l'educació general en què allibera la família de tota acció sobre el món de l'escola. Ara que es signarà una "carta de compromís educatiu" entre els centres i les famílies...
El malestar al món educatiu trascendeix cada cop més a l'espai públic. El problema és que enlloc no veig la proposta de solucions a aquest diagnòstic tan pèssim. De nou La Vanguardia ens ofereix el retrat de la vida quotidiana d'un insitut. De tan real, és com si ho estigués vivint... Serà perquè ho visc cada dia, però amb menor severitat -potser- que els docents que es descriuen en el reportatge. Ara, els elements són els mateixos: mala conducta a classe, enfrontament amb el professorat, pares i mares absents, desencontres entre els docents i l'equip directiu a l'hora d'afrontar aquests problemes, etc. Avui, un article de Rafael Argullol tracta també sobre la qualitat del sistema educatiu. Carrega les tintes sobre tothom, però sobretot, sobre el vici extès d'atribuir sempre la culpa a l'altre. Des del punt de vista del professorat, la manera més digna d'encarar aquesta mena d'apocalipsi és impartir amb estoicisme la nostra matèria, desvetllar -si e
Comentaris