Passa al contingut principal

Ara toca l'Anàbasi

Està vist que els clàssics es revisiten a cop de talonari i d'oportunitat política. Dos llibres, un d'ells del prolífic i -de vegades- infumable Manfredi, recreen l'expedició dels deu mil, la primera obra grega seguida que em van fer traduir a classe de COU. Encara en conservo el llibre de l'Editorial Bosch, edició de Jaume Berenguer-autor de la Gramàtica grega de referència- del 1964. Qui m'hagués dit aleshores que jo seria professor de grec!


El relat és la història del retorn d'una colla de mercenaris grecs al servei d'un reietó persa, que un cop veuen frustrada la seva victòria i la possibilitat d'obtenir-ne guanys econòmics es dediquen a salvar la pròpia vida tot fent cap a la seva pàtria: Grècia. Retorn a Grècia!!! Hi ha una lectura de l'ocasió per a mi més profètica que aquesta?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El pèplum

En Fernando Lillo, que té un blog excel·lent sobre cultura clàssica i d'altres d'especialitzats sobre cinema de temàtica grecoromana i sobre novel·la històrica entre d'altres, ha publicat un llibre sobre les anècdotes presents als films més representatius del gènere pèplum. Aquest és un tema atractiu per a l'alumnat, però menys del que ens pensem els professors. Els hàbits i gustos actuals disten molt dels films dels anys 50, 60, 70 o 80. El cartró pedra i les túniques llargues atrauen fins a cert punt. El gust audiovisual actual tendeix més a recreacions tipus Roma, per als més reflexius, o Spartacus, per als menys exigents i de gust més gore. Segons sembla en el llibre hi falta el comentari d'Àgora, que per sí sola potser mereixeria un volum a part. El llibre és ressenyat al Babelia de El País.

Hipàtia d'Alexandria a l'"Àgora"

Un personatge pot jeure en la quietud del temps pretèrit, a punt de caure en l'anonimat absolut (que un dia ens ens esborrarà a tots - memento ...-), i ve un cineasta agosarat que el converteix en metàfora del seu propi temps. L'arrenca d'aquell passat estrany i apassionant i el plantifica al mig de l' Àgora o sia, al mig de l'opinió pública del segle XXI, al mig dels fòrums (traducció llatina d'ἄγορα, que denomina aquests guirigalls que omplen la web 2.0). Doncs bé, ja tenim l' Amenabar que ens ha agafat la Hipàtia que dormia en venerables manuscrits i eruditíssimes obres i també en exposicions feministes, i n'ha fet un pèplum-metàfora. Pèplum perquè està ambientada entre els segles IV i V de la nostra era i metàfora perquè centra el seu guió en el fanatisme.