En Llovet hi torna amb els seus clàssics. El seu sentit comú de ciutadà savi i humanista afirma i constata una realitat dolorosa. L'alumnat de secundària i superior, des de més obtús al més culte, desconeix elements bàsics dels motius bíblics, tant de l'Antic com del Nou Testament. Tant que n'hem parlat a la sala de professors, a les reunions, als passadissos! La ignorància dels icones i narracions que han forjat la nostra cultura és una realitat. Més ignorància per a les bíbliques fins i tot que per a les clàssiques. Es noten els crèdits variables de mitologia i cultura clàssica. Però, ai!, la narració bíblica s'ha deixat en mans del bisbat i dels seus esforçats professors de religió, quan hauria d'estar en les del professorat de literatura, història de l'art i ciències socials.
No ens en lamentem. Cal explicar amb paciència, amb humilitat i amb passió, allò que ha alimentat l'imaginari del nostrat occident, destriant bé allò que és doctrina i dogma religiós, d'allò que és estètica i d'allò que és filosofia i antropologia. No tinguem por d'explicar Noè, l'Edèn, l'Esperit Sant, les cartes de Sant Pau, la virginitat de Maria, si en tenim l'ocasió: l'alumnat ens ho agrairà.
No ens en lamentem. Cal explicar amb paciència, amb humilitat i amb passió, allò que ha alimentat l'imaginari del nostrat occident, destriant bé allò que és doctrina i dogma religiós, d'allò que és estètica i d'allò que és filosofia i antropologia. No tinguem por d'explicar Noè, l'Edèn, l'Esperit Sant, les cartes de Sant Pau, la virginitat de Maria, si en tenim l'ocasió: l'alumnat ens ho agrairà.
Comentaris