Passa al contingut principal

La Bernat Metge deixa l'Olimp... i baixa al quiosc

Ara que potser començarem a ser un país normal -tirant a bo, apuntant a l'excel·lència- pel que fa a l'edició dels clàssics, en Quim Monzó ens vaticina l'apocalipsi per a la nostra llengua i cultura.
Gran, grandíssima idea, audaç, amb retard perdonable, sense ajudes de l'administració -jo no n'hi sé veure-, un favor immens a la cultura, a la difusió, a l'amor propi del país,... No tinc paraules per descriure la sortida al carrer de la col·lecció Altaya dels facsímils de la Bernat Metge. Per 3€, el Sòfocles de Riba! A hores d'ara haurien d'estar exhaurits i l'editorial s'hauria d'estar plantejant una reedició!
Això, em temo, no passarà. Aspirem, de moment, que aquests 50 volums previstos arribin a veure tots la llum. Si això passa, potser no estarem tan malament. Potser hi ha esperança que la flama clàssica no s'apagui, ans al contrari, com passa sovint en la nostra cultura de masses, potser es posarà de moda. Potser, com passa en altres països, l'aprenentatge de les clàssiques (llengües i cultura) tornarà a ser l'empremta de qualitat del ciutadà normal, no l'empremta de l'estrany, capriciós o pintoresc.
Gràcies Institut Cambó (propietari de la Col·lecció Bernat Metge)! Gràcies, editorial Altaya! Que Mercuri afavoreixi el vostre peculi i la nostra satisfacció de veure arribar a bon port la col·lecció encetada!

INCIPERE, DIMIDIUM

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ΧΑΛΕΠΑ ΤΑ ΚΑΛΑ

L'exposició del Museu del Prado 'Entre dioses y hombres' es una bona excusa per al professor Emilio Lledó per tal de fer una exquisida argumentació del lligam essencial per als grecs antics entre els conceptes de bell (καλός) i bo (ἀγαθός). Retorn a Grècia. La Grècia de la llibertat i la justícia, de la bondat i la bellesa. De ben segur que l'Atenes del moment no va ser un paradís, però sí un lloc per formular-lo, discutir-lo i per dirigir-s'hi. Així ho ha entès sempre la nostra cultura, que s'emmiralla no en Grècia sinó en l'ideal grec.

Graffiti a Gades

Hi ha coses que travessen com un fil d'or o de porqueria tota la història de la humanitat. En aquests temps de crisi econòmica, en què sembla que uns quants (molts) espavilats s'han folrat a base de comissions i primes per vendre productes financers "tòxics" (és a dir, crèdits en base a cap garantia i que mai no seran retornats ), temps en què aquest fil (de porqueria) emergeix en forma d'ambició i menyspreu pel feble, d'egoisme i d'irresponsabilitat, sorgeix com una mena d'oracle una inscripció a Gades, a l'excavació del seu teatre romà. Hi diu LATRO BE. Atenció alumnes de 1r btx: un mot de la 3a "latro, -onis"! Les sigles BE sembla que deuen fer referència a Balbus , un conegut romà amic d'August i oriund d'aquesta ciutat andalusa, que probablement devia alguns diners. Potser al picapedrer que ho va escriure? No puc evitar de posar aquesta escena hil·larant de la Vida de Brian, en què els graffitis hi juguen un paper fonamental.